11/05/2018 Opinió
Imatges o paraules
Josep Maria Calaf

Fa uns dies un diari publicava una entrevista a una ciutadana. El text de l’entrevista anava acompanyada de fotos amb el propòsit aparent de compartir el debat conceptual de fons amb la imatge superficial de forma. Però mentre el text interpel·lava al debat intel·lectual les fotos suggerien frivolitat. Aquest divorci de relats decantava l’observador clarament cap al missatge que oferia la imatge.
Deslliurada l’anècdota, aquest fet va provocar en mi una reflexió que ara voldria compartir amb vosaltres.
Qui no ha sentit alguna vagada la famosa frase: “una imatge val més que mil paraules”. De fet és una frase impecable que reconeix la seva derrota davant del poder de les imatges. Hi ha qui ha defensat que aquest és un fenomen del segle XXI on la progressiva implantació de les xarxes socials ens obliga a ser selectius. I una manera de ser-ho és a través de textos breus o, encara millor, d’imatges o infografies descriptives. Aquesta és una veritat parcial. Estudis científics recents demostren que el nostre cervell desxifra tots els elements d’una imatge simultàniament mentre que el llenguatge verbal es descodifica d’una manera seqüencial i això es tradueix en un fort  augment del temps de processat.
Però, per si fos poc, les imatges provoquen una reacció més ràpida i potent que les paraules ja que la memòria visual es codifica en el lòbul on es processen les emocions. Així doncs, estímuls visuals i respostes emocionals estan íntimament relacionades. Aquesta combinació resulta simplement demolidora i amb un poder extraordinari.
No es tracta, per tant, de discutir sobre el poder de les imatges i la seva capacitat d’influència. Es tracta simplement d’acceptar-ho amb la condició de mantenir tota la nostra capacitat crítica. Les imatges, com les emocions, implica impactes més extrems. Amb menys matisos, tonalitats i gradacions. I això es produeix en mig d’una societat que necessita ser més tolerant, oberta i mestissa.  Sembla que els dos conceptes poden col·lidir fàcilment.
La utilització de la imatge ha arribat a tots els àmbits de la societat: educatiu, empresarial, comunicatiu, lleure, informatiu, institucional... I, evidentment, polític. Haurem d’acceptar, doncs, que tot allò que actua eficaçment amb capacitat d’influència acaba esdevenint una forma de poder. I qualsevol poder sempre pretén controlar aquelles eines que li permeten continuar ostentant el poder. Sortosament les imatges tenen la capacitat de mantenir el poder o destruir-lo. Potser l’ exemple més patètic ha estat el poder de la imatge que ha destruït la imatge de poder de Cifuentes.
En resum, cal desconfiar de qui ens vol transmetre la imatge del poder absolut i, alhora, ser crítics amb el poder de la imatge.
I, finalment, si hagués disposat d’una imatge adequada m’hauria estalviat les quasi 3.000 paraules d’aquest article!!

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris