Permeteu-me confessar un petit secret: Estic enamorat d’aquesta Catalunya alegre i combativa! I manifesto, tot seguit, que no crec en el cofoisme. Se perfectament que hi ha països més justos, grans i rics. Amb millors serveis i estructures. Paisatges més verds, esplèndids i generosos. Societats més avançades i educades. Sistemes més democràtics. Rius més cabalosos, castells més solemnes, catedrals més antigues, ciutats més verdes, cels més clars o més plujosos. Població amb més proteccions i seguretats. Nacions amb més orgull pels passats esplendorosos. Estats més il·lustres per excel·lir amb la ciència, les arts i la literatura. Llengües més universals.
Però dubto que hi hagi en totes aquestes contrades ciutadans més esperançats malgrat tenir gent empresonada i exiliada injustament. Més alegres malgrat la repressió rebuda. Més combatius malgrat les derrotes sofertes. Més tolerants malgrat la manca de comprensió cap a ells. Més oberts malgrat els veïns poderosos. Més generosos malgrat la seva pobresa.
Tots sabem que, sovint, els enamoraments costa d’argumentar-los amb paraules. L’enamorament és una expressió del sentiment i no precisa explicacions raonades. Per tant, crec que descrivint alguns fets recents tothom entendre millor el perquè del reforçament del meu enamorament antic.
Dilluns ERC va organitzar un sopar solidari pels presos polítics. Hi van assistir moltes persones. El recompte no es fàcil.
Varem encarregar 150 botifarres. A la vista de l’èxit el mateix dilluns en varem encarregar 60 més. Al final varem haver de fragmentar encara més les botifarres perquè ens arribessin al màxim nombre de gent. Malgrat tot, al final bastants persones es varem quedar alegrement sense. Però la mostra satisfacció per l’assistència no va acabar aquí ja que una gran part dels presents ens varen ajudar a desmuntar tota la estructura. Allò que varem muntar en tres hores ho vàrem arreplegar en 35 minuts! Generositat, col·laboració i alegria.
Enteneu l’enamorament?
El dimarts, 11s, ERC va celebrar el tradicional acte del carrer de les Roques juntament amb Junts per Castellar, ANC, CAL, CUP, i Decidim. Posteriorment es varen fer parlaments en l’acte organitzat per l’ANC a la Plaça Mirador. Tots els discursos varen ser inclusius, respectuosos i reivindicatius.
Feia poc, el dijous, la gent va assistir a l’acte pel presos polítics enmig d’una fortíssima pluja i pedregada.
I tothom va aguantar el xàfec sense moure’s ni un pam.
Enteneu l’enamorament?
A la tarda 10 autocars sense seients lliures, un d’ells de grans dimensions, partien cap a Barcelona per participar en la diada d’enguany. Malgrat qui vol fragmentar i violentar la societat, malgrat els empresonaments, malgrat el 155, malgrat els exiliats, malgrat la repressió constant contra l’independentisme, malgrat l’agressivitat d’una extrema dreta desbocada i envalentonada la manifestació va transcorre sense incidents. Cap crit contra ningú, cap insult, cap agressió. La gent divertida i amb amples somriures. Les papereres plenes en forma d’ordenada piramidal de llaunes i bosses. Estelades per capa o per barret. Nens, nenes, joves, adults, àvies i avis disposar a compartir esperances i a cridar a favor de tot i en contra de res. Rialles obertes i confiades. Anades i vingudes per carrers i places intransitables. Gent buscant l’ombra. Gent desafiant el sol.
Gent contenint la respiració en els minuts de silenci amb unes ganes immenses d’esclatar per alliberar les seves angoixes i pors. Estranys que et parlaven segurs de trobar complicitats. Mirades creuades d’assentiment i fraternitat. Tolerància extrema després de topades o trepitjades.
Enteneu el meu enamorament?
Això sí, ulls endins dels participants hi veies tristesa i solidaritat envers aquells que esperen agafats a uns barrots de ferro que algú els escolti abans de condemnar-los. Perdonant, malgrat tot, que alguns jutges i polítics actuïn més per odi que per justícia.
Enteneu ara perquè estic enamorat de Catalunya i de la seva gent?
