Hem aconseguit fa poc la revalorització de les pensions, el moviment per unes pensions dignes es respectat per tota la societat i els que ens volen retallar el dret a la nostra pensió actualment estan en un racó... però no derrotats...
Segons l’estudi que estem fent de les pensions a Castellar del Vallès, entre incapacitat, jubilació, viudetat i orfandat, hi ha 5.199 pensionistes i en totes elles es dona una desviació de gènere escandalosa, com per exemple la pensió mitja per jubilació dels homes en el règim general, 1.460’63 €, és el doble (101%) a la de les dones 727’03 €, també segons informes del Plà Estratègic del poble entre altres mancances hi ha la falta de residències públiques i molts de nosaltres vivim sols, principalment les nostres companyes.
També som forts i cal que comptin amb nosaltres, el que vàrem cobrar l’any 2017 va ésser 68.873.257’18 €, perquè ens fem una idea això representa quasi el triple (291%) de totes les despeses fetes per l’ajuntament durant aquell any (23.700.000 €), el doble (192%) que el sector de la construcció va aportar a l’economia pel 2016 (35.700.000) i una mica més de la quarta part (26%) del que va aportar el sector serveis (258.300.000 €), pel mateix any. Així som un bon pastís per l’economia i aportem bastanta riquesa al municipi.
Pel 2017, políticament som el 29% dels castellarencs amb dret a vot, un 22% de la població, un 20% dels homes cobren una pensió en front al 24% de les dones essent les pensions d’aquestes les d’import més petit, i culturalment és gran part del col·lectiu capaç d’omplir l’auditori cada dimarts amb l’Aula Universitària.
I el futur no es queda curt, segons l’estudi que estem fent hi ha un increment esperat del 26% de pensionistes d’aquí al 2022.
Cal remarcar que per cobrir les nostres necessitats es poden generar llocs de treball i amb les nostres pensions estimulem el consum a Castellar del Vallès.
Podem veure que tenim un pes social, econòmic i polític que cal posar en valor i ens hem de fer valdre, és per aquestes raons i moltes més on rau la importància de quedar el primer dilluns de cada mes i ens hem de fer veure com la resta de pensionistes del país.
En fi, com dèiem al començament, hem vingut per quedar-nos encara que som els últims de la fila.
(Dades d’elaboració pròpia a partir dels informes del plà estratègic de Castellar del Vallès i de www.idescat.cat/)
