Cursa a cursa
Cursa a cursa. || JOAN MUNDET
04/05/2018 Opinió
Els orígens i la identitat a l'esport català. L'exemple del Club Atlètic Castellar
Jordi Armengol, Llicenciat en Ciències de l'Activitat I l'Esport

El teixit social de Catalunya no em deixa de sorprendre.
La societat civil catalana sempre ha destacat per la seva pluralitat, dinamisme i compromís amb l’avenç social i nacional de Catalunya. Amb el temps, el teixit social ha anat evolucionant i adquirint noves formes i, en aquests moments, al nostre país hi conviuen una gran diversitat de clubs i d’associacions que comparteixen molts dels valors i els objectius dels primers clubs esportius que es van fundar a Catalunya.
Segons  dades de l’Observatori Català de l’Esport, a l’any 2015, la xifra de clubs i associacions esportives a Catalunya era de 14.418.
Tots aquests clubs han tingut com origen la dedicació altruista d’un seguit de persones que han impulsat unes idees inicials que han esdevingut realitats tangibles i d’èxit en molts dels casos.
Castellar del Vallès amb 24.000 habitants aproximadament, té en aquests moments  11 clubs federats de diverses disciplines, i aquesta dada ubicada en un municipi tan petit, reflecteix la gran dinàmica esportiva del nostre país.
A Castellar a banda de la gran labor de tots els clubs destaca  una entitat. El Club Atlètic Castellar (CAC) 
En el Vallès Occidental hi ha en l’actualitat, segons dades de la Federació Catalana d’Atletisme, 17 clubs. I en destaco que el club amb un major nombre de practicants en relació al nombre d’habitants és el de Castellar del Vallès. 
El CAC (Club Atlètic Castellar) des de els seus orígens a l’”Escola el Casal” l’any 1974 fins a data d’avui, té unes característiques que el destaquen amb un mèrit doble. 
Per una banda , ha estat un club que ha destacat per les seves fites esportives i per altra ha destacat  per la gran labor de promoció de la  base en un esport minoritari com l’atletisme.
Segons dades de l’Observatori Català de l’Esport, el 14’3% dels clubs catalans es van fundar en el període 1975-1983, una període anomenat “la definició d’un nou model associatiu”.
I d’aquest nou model associatiu el CAC és un exemple destacat. Per què?
Com a persona vinculada a l’atletisme durant molts anys, havia escoltat més d’una vegada en converses amb atletes, entrenadors i directius que era sorprenent que  un poble petit com Castellar tingués un club d’atletisme tant exitós . Per tant, el CAC va saber néixer en el seu esperit fundacional amb una gran iniciativa privada que va trobar suport en les administracions publiques.
I aquest nou model associatiu, com en altres casos, va ser positiu.
Fa uns mesos vaig tenir la sort de mirar amb deteniment una publicació de l’arxiu d’història de Castellar de l’any 2004 de títol “ 25anys  del Club Atlètic Castellar” i vaig llegir amb deteniment l’apartat “història” que apareix actualment a la pagina web del club.
 I us ben asseguro que em va impressionar. Us encoratjo a llegir-ho.
Citaré alguns dels aspectes més destacats, ja que no vull convertir l’article en un article de memòria històrica ja que de ben segur que em deixaria persones que han fet molt per l’atletisme de Castellar (només cito alguns de destacats i cito també literalment fragments dels mateixos).
Resumir doncs en un article 43 d’anys d’història es fa impossible. N’he fet un petit esbós.
- La idea primerenca d’en Ramon Montllor amb el Gregorio Sánchez a l’escola el Casal l’any 1974. Punt base de partida.
-La participació al programa de televisió “Torneo”.
- La fundació inicial del Club federat “El Casal” l’any 1978.
-La increïble història plena de negociacions, voluntats i “aventures” per part d’en Ramon Montllor per aconseguir finalment que un poble tan petit disposés d’una pista pròpia (en aquells anys això va significar una fita històrica).
-Les voluntats i èxits d’atletes com Ballester, Iglesias, Puente, Gisbert, Sagrera, Sesé, Pané, Lajarín.
-El canvi de nom de Club Atlètic El Casal pel de Club Atlètic Castellar el setembre de 1983 per tal d’obrir amb el nom l’atletisme a tot el poble. 
El president en aquells moments era Vicenç Gatell, tot i que l’any 1985 fou reemplaçat per Marcel·lí Estebanell. L’any següent va tornar Vicenç Gatell i el 1988 va ser substituït per Lluís Navarro que fou president fins el 1990. En aquest any va ésser en Ramón Montllor que el substituí al càrrec, després vingué el Jaume Gual (1993-1995), i posteriorment l’Oriol Sagrera.
-Algunes de les competicions que han ajudat a créixer al CAC com a entitat i a ser reconeguts arreu: El Memorial Pere Hernández, la Cursa Popular de Castellar, la Cursa de Togores, la Corriols del Vallès , la Milla Urbana de Castellar (la de més edicions de tot Catalunya) i la Sant Silvestre solidària del 31 de desembre.
-En conclusió, una història constant, viva, progressiva, de centenars de persones arreplegades a Castellar per una afició i una estima sana, sense recerca de notorietat social, que han fet possible entre tots el que és ja una gran institució de Castellar del Vallès: el seu Club Atlètic Castellar.
Tant de bo el present i el futur d’aquest club sigui hereu de l’esperit fundacional que va tenir. Això serà garantia d’èxit.
Cal no perdre mai d’on venim per saber a on anar. Cal no perdre l’origen per no perdre la identitat. Si es manté aquest principi, el CAC seguirà omplint pàgines històriques a l’atletisme català.
Castellar i aquest país, té molt per agrair als fundadors dels clubs esportius la seva valentia i empenta per fer néixer del no res, el que ara han de gaudir les generacions actuals i futures. 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris