470  El pensador de Rodin_617x412
El pensador de Rodin. || JOAN MUNDET
20/04/2018 Opinió
Ciutadans de Castellar, ja soc aquí
Domènec Triviño

Diuen que la primera frase d’un text, d’un llibre i sobretot d’una novel·la és primordial. Es veu que cal enganxar el lector des del primer mot. De totes maneres suposo que també caldrà que la resta tingui un interès prou evident per arribar al final. Manllevo la exclamació històrica de tots coneguda amb la senzilla intenció de fer esment que feia gairebé un any que no publicava un escrit en aquest setmanari. M’he resistit a totes les temptacions durant un any no pas per un únic motiu però es cert que pràcticament la monopolització pel que ha passat amb a nivell sociopolític devorava qualsevol intent de pensar en una altra cosa i hauria semblat una trivialitat. No dic que encara no ho sigui. Tots els mitjans d’informació (podem llegir desinformació si volem) n’anaven plens i no calia la meva opinió. Però la vida ha de seguir amb altres nivells malgrat que alguns no ho puguin fer amb tota llibertat de moment. M’he solidaritzat al Facebook amb algunes causes com he fet sempre però mai he volgut atacar o insultar perquè veia opinions a les antípodes de la meva. Vull utilitzar aquesta eina com a espai per donar a conèixer novetats sobre el meu treball artístic de la mateixa manera que ho faig amb els dos blogs que gestiono des de l’any 2009. No vull twitter a la meva vida i formar part d’aquesta mena d’eina que permet insultar amb 140 caràcters que sovint són masses i de vegades faltaria mes espai per opinar. És una eina massa visceral. Crec que perdem massa temps en navegar, dir la nostra amb assumptes que de no ser per aquestes eines ni en parlaríem. Segur que els més joves, els adolescents no hi estaran d’acord i em portarien la contrària perquè per ells totes aquestes eines són del seu passat recent i tot el que sigui més llunyà els semblarà passat de moda i el que és més important és que tenen raó. Suposo que la veritat està del costat de com utilitzem allò que tenim a mà. El món canvia tan ràpidament i cada dia més que ens és difícil assimilar tot el que ens ofereix. Suposo que no es excepció de la nostre època però ara es mes complicat que fa deu anys. Naveguem permanentment entre notícies falses, notícies poc contrastades o gens perquè cal omplir no molts diaris sinó molts espais digitals i necessàriament amb un flux ràpid i cridaner. La qual cosa ens impedeix saber on som. Anem segurament cap a un 1984 pronosticat per Orwell a la seva novel·la o és que potser ja hi som. Moltes obres de ficció han anat mes enllà que Orwell i tot plegat amb aquest trist panorama que he descrit i que només és un passar de puntetes sols ens deixa per qui vulgui viure amb una certa pau allunyar-se de tot el que al final és innecessari per molt que ens vulguin vendre que cal saber tot i a tota hora. Amb tecnologia o sense, l’home i la dona d’avui dia no són pas tan diferents dels seus predecessors i dins seu tenen les eines per ser ells mateixos i ser feliços. Feliços en un món que s’entesta a posar obstacles. Cal tornar a l’essencial. Cadascú trobarà la seva essència si s’ho proposa. Salut i Art!

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris