Dilluns passat, 15 d’octubre, vam commemorar el 78è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys i l’Assemblea de Dones d’Esquerra de Castellar va ser l’encarregada d’organitzar-ne l’acte. Aquesta vegada, es va voler recordar aquell dia de 1940, des del punt de vista d’un altre personatge de la nostra història, una dona, la Carme Ballester, incansable activista pels drets de les dones, republicana, d’esquerres, independentista i la segona esposa delpresidentLluís Companys. I és que ens va semblar que fent-ho d’aquesta manera, posàvem en valor una dona extraordinària de qui ben poc n’hem sentit a parlar, potser precisament perquè era una dona, o potser perquè li va tocar viure en una època fosca on les dones semblava que no podien desenvolupar certs rols.
Us deia que la Carme fou una activista pels drets de les dones,un activisme que va ser especialment intens durant la dictadura de Primo de Rivera, durant la guerra civil espanyola i també com a membre de la Resistència Francesa durant els anys que va passar a l’exili. En aquests temps d’incertesa, va ser presidenta honorària de La Dona a la Rereguarda i va involucrar-se en totes les activitats que anessin dirigides a minvar el sofriment dels infants. Però la Carmeva ser més que tot això. Inconformista de mena, no es va limitar a ser una dona a l’ombra, sinó que ja casada amb Companys, i convertida en primera dama, va fer diversos actes en públic actuant, precisament, com a primera dama, fet poc habitual per l’època.
Anys més tard, i ja establerta a França durant l’exili forçós que va compartir amb Companys, va ser quan va començar a establir contactes amb membres destacats de laResistència francesa, contactes als que va recórrer quan van detenir al seu marit a França i que, tot i remoure cel i terra per tal que algú intercedís per ell després de la seva detenció, avui sabem, que no va servir de res.La Carme, dona valenta d’esperit inquiet no es va deixar intimidar per aquests fets, sinó que van encoratjar-la, encara més, a participar en la Resistència francesa durant l’ocupació alemanya. Així, es va allistar a la xarxa del “Coronel Lizet”, de la qual posseeix la medalla atorgada als components d’aquest grup després de l’Alliberament de França i jugant-se la vida, va amagar, alimentar i fins i tot, va ajudar a fugir, a persones perseguides per la Gestapo, molts d’ells jueus.
Així doncs, la Carme Ballester o la Carme Companys, que era com es donava a conèixer, no va ser una dona qualsevol. Va ser un personatge que no es va limitar a quedar-se a l’ombra de Lluís Companys, sinó que, tot i anar de la mà del President Companys, va ser capaç de brillar amb llum pròpia.
