L'adeu que mai sabré dir
Míriam Valldeperes i Herrada
El meu pare, Francesc, en Paco, ens ha deixat la matinada del dia 27 d'octubre de manera sobtada.
Va néixer a Tortosa un 29 d'abril de l'any 1935. Va ser allà on va passar la infantesa, va ser allà on l'adolescència li va venir marcada per una postguerra, va ser allà on es va enamorar, va ser allà on, havent nascut com una ostra, va haver de deixar-ho tot per anar a buscar una vida millor. Tot i així, va ser un home que va experimentar unes enormes ganes de viure i un gran afany de coneixement. Ja un cop aquí a Barcelona, es va casar amb la mare i junts varen començar a segregar nacre, aquell nacre que junts van anar convertint en perla.
De petita, recordo que ell m'eixugava els cabells, els Nadals i els Reis mai han estat com els de la meva infantesa amb tu papa, em feia joguines amb qualsevol tros de fusta que es trobava, el mateix que els hi feia ara a tots els nets i netes, era la seva gran passió. Va despertar en mi la passió per la decoració, per les manualitats. L'altra gran passió del meu pare ha estat la botànica. A ell li agradava plantar coses a l'hort per després poder repartir-les entre els tres fills, i les plantes, era bogeria el que sentia per elles. D'aquesta gran passió va sorgir el seu treball: la jardineria. Així doncs, el pare ha estat incinerat - quina injustícia hauria estat ficar-lo en un nínxol d'una terra que no sentia seva- i les seves cendres seran dipositades en el espai que sempre havia desitjat al seu jardí, el jardí que tant es va estimar.
Papa, ha estat tant sobtat que em sento com si estigués vivint un malson del qual espero despertar-me, perquè no m'acabo de creure que ja no hi siguis. Tu ets l'adeu que mai sabré dir…
Papa, cuidarem de la mama, i sis us plau des d'allà on siguis guia'm, sigues el meu « gaiato », el meu bastó, per poder seguir sent forta, perquè quan em passi aquesta tristor natural per la teva marxa, vull viure amb alegria toooots els records que tinc gràcies a una vida plena al teu costat.
Papa, tu ets la meva PERLA, t'estimo, PAPA...
Comparteix
M'agrada
Comentaris