Cáritas Castellar, o predicar amb l'exemple

En la meva primera joventut, quan militava en un partit independentista i socialista autogestionari -el Front Nacional de Catalunya-, em confessava vehementment esquerranós i feia grans elucubracions transformadores de la societat. Recordo perfectament que un bon dia, un savi veterà de múltiples batalles, se'm va acostar i em va preguntar si treballava. I tant, que treballava! Vaig començar amb catorze anys en un monstre que ha esdevingut multinacional. Així doncs, em va dir l'avi, amb tot això que prediques, deus estar afiliat a algun sindicat o, com a mínim, deus lluitar per millorar la condició social i laboral dels teus companys... L'home em va obrir els ulls i, naturalment, malgrat no ser un operari manual, em vaig afiliar a la CNT, un sindicat històric a l'empresa, i que coincidia plenament amb les meves conviccions. La meva tasca sindical, durant els quaranta anys que la vaig exercir, m'enorgulleix encara avui. Vaig contribuir amb tot el que vaig poder, a millorar les condicions socials de la gent que m'envoltava, de la gent que tenia més aprop.
I ara, sóc pensionista. Recordo que uns anys abans de plegar, els hipòcrites dirigents de l'empresa ens van vendre la moto del seu perfil social, contribuïnt a crear "aldeas infantiles" a l'Àfrica. Volien que tots hi col·laborèssim, com si es tractés d'una gran tasca humanitària. Els pocavergonyes només pretenien desgravar impostos maquillant la seva imatge. Ja, des del Comitè d'Empresa, vaig etzibar-los que si volien ajudar als més necessitats no calia anar a l'Àfrica. I jo, que soc un ateu convençut, vaig dir-los-hi que organitzacions com Càritas diocessana feien una tasca callada admirable. Ells sí que necessitaven ajuda, una ajuda propera i verificable. Fa més de vint anys i aquests individus continuen amb les seves "aldeas" a l'Àfrica. Mentrestant, cada vegada tenim més gent necessitada, i unes Càritas més desassistides.
M'he apuntat a Càritas com a voluntari, també com a homenatge a aquell vell lluitador. Per predicar amb l'exemple. No donem l'abast i tenim uns recursos limitadíssims. Però no pararé fins aconseguir l'ajut de molts més voluntaris i de molts més recursos per tirar endavant l'organització a Castellar. Que ningú dubti de la transparència de la gestió. De moment ja ens hem desvinculat econòmicament de la Parròquia. Càritas Castellar és una entitat autònoma que gestiona la donació d'aliments, procedents del Banc d'Aliments i de la Unió Europea. Com que no en tenim prou, alguns comerços de Castellar ens ajuden. Aviat farem pública la llista de les entitats col·laboradores. Ho fem tot d'acord amb els criteris filtrats per Benestar Social de l'Ajuntament. També donem roba a les famílies que ho necessiten.
Estem transformant tota la gestió. Faig una crida a tots aquells que tinguin un mínim de consciència social. Res els reconfortarà tant com treballar al nostre costat, per a tots aquells conveïns del nostre poble que ho estan passant malament.