A reveure, Isabel!
Veïns de Sant Feliu del Racó
Un cop més, ens has tornat a sorprendre, Isabel. I quina sorpresa, aquesta. Aquesta vegada si que ens hem quedat sense paraules, sense alè ni tan sols, sense saber com reaccionar, però amb el batec molt accelerat, les cames tremolant, i les llàgrimes vessant-se. De cop i volta. Sí, fa unes nits te'n vas anar a dormir, però ja no et vas despertar més.
Tal com ens sorprenies, any rere any, amb la teva capacitat per empènyer el gran projecte de finals d'any del nostre poble. Aquell Pessebre Vivent, del què un dia en vas prendre les regnes amb tota la il·lusió del món, i del què n'has esdevingut l'ànima capaç d'articular-lo com un sol cos. I, amb ell, de passada, com qui no vol la cosa, tot un veïnat. Gràcies a ell s'hi han anat trobant i coneixent persones, hi han nascut nombroses amistats, i se li ha retornat un bocí de sentit i de sentiment autèntic al Nadal.
I si, el fem entre tots i totes, però només tu ho vas saber fer amb la teva empremta discreta -quants pocs ho sabien, que tu hi eres al darrera, invisible puntal?-, amb tendresa, inspiració, seny, dolces enllaçades, somriures i, intuïm que segurament també màgia, en fer possible allò que previsiblement semblava impossible. Sorprenent-nos com només tu ho vas saber fer.
Gràcies ell -i a tu- s'hi han il·luminat els cors i les cares d'infants, joves, adults i grans d'arreu. D'igual manera has sabut, amb innocent saviesa, acostar gent propera i gent distant. Perquè has estat persona, veïna, amiga, esposa, mare i àvia. I molt més. I per tot això, i perquè t'estimem, tots i totes nosaltres, d'una o altra manera, et durem sempre als nostres cors.
Volies fer el pessebre, oi? I tant, i amb tota l'empenta i l'alegria, si ja havíem començat!
Per tu seguim, Isabel, només per tu!
Comparteix
M'agrada
Comentaris