930 kg de gràcies

Tres punts de recollida durant 4 setmanes. 24 dies convertits en 49 caixes amb un pes total de 930 kg i més de 1.600€ recollits. 49 caixes que representen un total de 438 abrics, 723 jerseis, 251 bufandes, 140 gorros, 116 parells de guants, 200 parells de mitjons, 94 samarretes tèrmiques, 176 pantalons, 90 sabates… De totes les talles, de totes les mides i edats -nadó, infant, jove i adult.
I tot gràcies a un poble, el nostre poble, funcionant a l'una, cooperant i participant amb unes ganes que han superat qualsevol expectativa inicial.
He de confessar-vos que, quan vaig començar aquest projecte, era plenament conscient com n'era d'ambiciós arribar a aconseguir fer un enviament sencer, amb tot el que això suposava. Però des d'un inici que aquest era l'objectiu, fer un enviament. I és que gràcies a tots vosaltres puc dir que l'objectiu esperat s'ha multiplicat per tres! Amb el total de roba i diners recollits s'han pogut dur a terme tres enviaments complets que han arribat a Quios aquesta mateixa setmana, el dimecres 31 de gener a les 9h del matí, hora grega. A Quios seran subministrats a l'interior del camp militar de Vial per l'organització Feox Rescue Team de manera immediata. És així que, ara que vosaltres em llegiu, ells estan repartint a peu de camp a aquells que més ho necessiten, a les 1.750 persones que es troben actualment vivint a l'interior de Vial.
I és que entre tots hem aconseguit omplir un magatzem que feia mesos que necessitava roba per fer front a les baixes temperatures, a la pluja i al vent que s'han apoderat de l'illa aquest últim mes. I és per això que m'adreço a tots vosaltres per agrair-vos la vostra complicitat i participació. La veritat és que encara em costa tocar de peus a terra i que em surtin les paraules…
Abans de res, però, vull donar les gràcies als meus pares i a la meva germana que m'han acompanyat en aquesta aventura: per aguantar-me, per creure en mi, per no fer vacances i passar-se dia i nit empaquetant i plegant roba. Gràcies a l'Institut Puig de la Creu i a l'Institut Castellar per ser els primers a sumar-se a la iniciativa, quan el projecte només era una idea i no tenia forma. Gràcies a l'Anna Gràcia i a la Gemma Gòngora, per acompanyar-me i per fer tot el que han pogut i més des de cada institut, per fer-ho fàcil, tot i no ser-ho.Gràcies a l'equip dels abrics, de l'Institut Castellar, que m'han donat tota una lliçó de treball i perseverança, gràcies a tots ells per sacrificar les seves hores per fer que el projecte fos tot un èxit, tot i els exàmens. Gràcies als alumes de l'Institut Puig de la Creu per fer amb les mans unes bufandes úniques i a la classe de grec de batxillerat per escoltar-me i fer córrer la veu classe a classe. A tots ells gràcies per lluitar pel projecte, per les ganes i les hores de dedicació en les hores lectives de l'Institut i, sobretot, en les hores extres. Gràcies al Carlos, a Cal Gorina i a l'Assemblea Llibertària per oferir els seus espais com a punts de conversa a on trobar-nos i per convertir-los en muntanyes de roba. Gràcies a la Núria Castro, a la Patrícia i a Logotap per les més de 200 dessuadores noves, amb forro polar, per l'ajuda i la disposició. Gràcies a l'Aula de la Gent Gran i a l'Esplai Xiribec, per mostrar interès en la iniciativa, contribuir-hi i donar-la a conèixer en les seves sessions. Gràcies també a l'Elisabet Minguell i a l'Ajuntament de Castellar perquè, tot i treballar a contrarellotge, van apostar pel projecte i van fer una aportació econòmica fent l'impossible. Gràcies a la Rosa Maria de Can Bogunyà, a la Lali de la Perruqueria Lali, a la Núria i la Sandra de La Pelu, a la Sandra i l'Anna de Fotoprix i al Sige Sport Castellar per fer-nos de portaveus en els seus comerços, per creure-hi i per traslladar-ho a tothom. Gràcies també a les persones que s'han posat directament en contacte amb mi de manera anònima i han volgut sumar-se a la causa de la manera que han pogut, per tots els cops que ha sonat el timbre de casa amb una sorpresa diferent. Gràcies també a la Nova Grangeta de Sabadell, a l'Institut Ferran Casablancas i als alumnes de Medicina del Parc Taulí, per ajudar a moure el projecte més enllà del nostre poble. Gràcies als meus companys d'universitat per respondre de manera immediata amb bosses de roba classe rere classe, en assabentar-se que em proposava. Gràcies a les meves companyes Alba, Georgina i Irene per acompanyar-me en aquests mesos de caos i per carregar bosses i bosses amb mi allà on calgués, gràcies noies pels trajectes a peu i en cotxe per Barcelona.
I, per últim, gràcies als nostres mitjans -a Ràdio Castellar i a L'Actual- per deixar-nos fer sentir i escoltar, per fer-nos d'altaveus i fer arribar les nostres paraules i ambicions arreu.
A tots vosaltres moltíssimes gràcies, sou imprescindibles, la peça del trencaclosques que fa que tot encaixi.