Dani Pedrosa és la cara més visible de Castellar al Circuit, però molts més vilatans fan possible aquesta cursa del mundial de MotoGP
Les dades d’un Gran Premi de MotoGP sempre són molt impressionants. Tot i que són xifres molt desconegudes pel públic en general, tot el que hi ha darrere de la disputa d’un GP, no deixa indiferent a ningú. Aquesta temporada a més, la presència de treballadors castellarencs al Circuit de Barcelona-Catalunya encara s’ha ampliat més.
En les cites europees, Dorna, l’encarregada d’organitzar aquest gran circ mediàtic del mundial, mou aproximadament 340 tones de material per a la disputa d’aquest: materials publicitaris, motos, cronometratge, equips de transmissió, etc. Tot mogut per les més de 4000 persones que es desplacen a aquest tipus d’esdeveniments i que viatgen uns 100.000 km a l’any.
Dins d’aquesta voràgine de xifres, trobem a molts castellarencs que col·laboren perquè això sigui possible i a L’Actual hem parlat amb tres d’ells, que van participar en la cursa d’aquest any.
A banda de Dani Pedrosa, el cap més visible i la personalitat que més ha internacionalitzat el nom de Castellar del Vallès -fins i tot per a alguns ho ha col·locat al mapa-, existeixen un munt de vilatans amb diverses funcions d’importància dins del Circuit.
Victor Cuervo a la corba cinc del Circuit. || A. San Andrés
Un dels vells coneguts és el Víctor Cuervo, un dels ‘marshalls’ amb més experiència del traçat català. Per les seves mans passen alguns dels pilots del circ de les motos, ja que està situat a la difícil corba cinc de Montmeló, un lloc on la frenada de les motos és més tècnica. Allà, per la seva dificultat, cauen freqüentment o pateixen ensurts els pilots.
“Ja porto sis Gran Premis al Circuit, uns quants a la corba cinc i estic molt content de poder col·laborar d’aquesta manera” explica Cuervo, que va ser objecte d’un dels vídeos més virals del cap de setmana, on es veu rescatant una moto a la cursa de Moto3 i com salta amb la caiguda d’un altre en el moment de l’assistència. “Per sort va quedar en una anècdota” afegeix abans d’explicar que “no oblidaré mai la mirada de l’Andrea Dovizioso en caure. Era una mirada que deia molt -sobretot veient el cap de setmana del seu company d’equip Jorge Lorenzo- i ha trigat uns cinc o sis segons en reaccionar, quan li preguntàvem com estava”.
Però la feina d’un comissari de pista no és fàcil i com a cicatriu d’aquesta dificultat, Cuervo lluia el 77 del pilot Andreas Pérez als cascos. Ell va ser un dels que va fer el rescat fa dues setmanes del jove de 14 anys de Mollet del Vallès, que va perdre la vida després d’una desafortunada caiguda en la sortida de la corba cinc.
“Costa tornar a passar pel mateix lloc dels fets. Al matí, quan no hi ha ningú i tot és silenci, passes pel lloc i es fa molt dur, però ens agrada la nostra feina i ja sabem al que ens exposem. Vaig poder parlar amb els pares després del minut de silenci” rememora el castellarenc.
Una de les cares més visibles de la cursa era l’Armand Plans. El jugador de l’HC Castellar era l’encarregat que ningú sense l’acreditació pertinent entrés a la sala de premsa. Pel seu davant passaven tots els periodistes i no podia perdre de vista a cap. “És una feina una mica monòtona, però molt important. Has d’estar al cas de tothom. Veus gent que normalment surt per la tele i la sensació de normalitat que donen t’acaba sorprenent, quan te’ls trobes cara a cara” diu l’Armand, mentre afegeix que “el grup humà que formem amb els companys ho compensa, ja que t’ho fan passar d’allò més bé”.
Armand Plans donant indicacions a la porta de la sala de premsa. || A. San Andrés
“Els periodistes són una bogeria, sempre entrant i sortint. Molts no tenen ni temps per dinar i això que es passen 12 o 13 hores aquí dins. No és tan maco com es veu des de fora” explica el petit dels Plans.
Molt a prop d’ell, trobem a la Maria Méndez, una de les responsables de premsa del Circuit. Ella resta amagada a les oficines de la sala de premsa i és més difícil que es deixi veure. Aquest era el seu tercer GP.
Maria Méndez a l'oficina del Circuit de Barcelona-Catalunya. || A. San Andrés
“Aquest Gran Premi ha estat el més tranquil dels últims anys, tot i que diumenge amb les curses hi ha molta feina. No tens temps per a res. Ho vius un cop l’any i és especial. Per cites com aquesta tenim companys de reforç per poder arribar a tot” assenyala Méndez, una de les responsables de les notes de premsa i cròniques del Circuit, que remarca que “a les curses petites estic sola, però a les grans tinc ajuda”.
Aquest és només un petit tast dels castellarencs a Montmeló, que fan possible la cursa, però no hem d’oblidar a d’altres més difícils de trobar, com els treballadors de la ‘Fan Zone’, membres de seguretat o mecànics.
