Jordi Béjar i Manolo Real aconsegueixen completar la trail més prestigiosa del món
171 km, desnivell positiu de 10.000 metres, tres països -França, Itàlia i Suïssa-, 2561 participants, 1779 finishers, 782 abandonaments. Aquestes són algunes de les impressionants dades de l’Ultra Trail del Montblanc, la trail running més prestigiosa del món, on els castellarencs Jordi Béjar (Centre Excursionista Castellar) i l’atleta veterà Manolo Real (Club Atlètic Castellar) van aconseguir arribar a meta en l’edició 2018, una important fita on un mític com el Kilian Jornet -guanyador de tres edicions- no va poder completar.
Ni tan sols arribar a la línia de sortida d’aquesta cursa és fàcil. Es necessiten 15 punts en dos anys al circuit de les Alpinultres, un campionat que Béjar completava el 2016, sumant un total de 19 punts, tot i que després d’inscriure’s no passava el sorteig final d’inscripció en l’edició 2017.
Havia d’esperar al 2018, on era un dels agraciats pel sorteig de la cursa amb sortida i arribada a la vila alpina de Chamonix. El circuit oval recorre l’Alta Savoia i la Savoia francesa, la Vall d’Aoste italiana i el cantó suïs de Valais en un recorregut de 171 km que voreja el Montblanc (4.810,06 m), el pic més alt de la Unió Europea.
Sota les notes de la banda sonora de 1492, la conquesta del paradís de Vangelis, els corredors creuen l’arc de sortida. Primer ho fan els professionals, que completaran la cursa en poc més de 20 hores, i després ho fan la resta dels mortals que ho fan en gairebé el doble.
“És el moment on et passa pel cap els moments d’entrenament i et preguntes si ho has planificat tot bé. Una distància tan llarga no hi ha bona manera d’entrenar-la. Només es tracta de tenir un bon cap de setmana, resistir i no patir cap accident” explica Béjar, que acompanyat del sabadellenc Enric Altayó (Finisher Trail Team) arrenquen a la recerca de completar el somni.
Tot comença amb relativa normalitat, però al km 48, Béjar pateix una caiguda, trencant un dels pals i colpejant-se el genoll. Tot i això no pensa a abandonar i aconsegueix reparar el pal en un avituallament pròxim. Després de 15 h i 47 minuts els dos atletes reposen forces a Courmayeur, ja a la banda italiana, havent recorregut 79,22 km del traçat. Un trajecte pel qual es van trobant en diverses ocasions a Manolo Real (Centre Excursionista Llorençà), tot un expert d’aquesta prova amb set participacions, que aconsellarà amb criteri a Béjar i Altayó.
Els refugis de Bertoni i Bonatti, l’avituallament d’Arnouvaz, on els informen de la rufaga i la baixa temperatura al Coll de Ferret, el salt a territori suís i la llarga baixada a La Fouly, per després pujar a Champex-Lac, acumulen 125 km a les cames dels dos runners, que porten ja 24 hores de trajecte. A Trient, el pal reparat del castellarenc diu prou i ha de fer servir una branca com a suport, per tornar a ascendir fins a Catonge, abans de la frontera amb França i descendint fins a Vallorcine (152 km i 36 hores). Ja només queda l’ascens a la Tète Aux vents i el descens a Chamonix, on els espera l’arc d’arribada, el premi a la persistència i la insistència.
“És un moment indescriptible, amb un cúmul de sensacions a sobre i la certesa de la feina ben feta i d’haver lluitat fins al final. El millor de tot va ser acabar al costat del meu company Enric i veure en directe l’arribada del Manolo Real” va explicar Béjar, després de recuperar-se de la cursa.
Altayó acabava en la posició 847, amb una mitjana de 4,2 km/h i un temps de 40:53,43 h, mentre que Béjar era 848è, amb un total de 40:53,47 h. Real acabava en 1177a posició en 43:14,46 h i 3,9 km/h de mitjana.
