Quan res funciona

Hi ha vegades que els resultats esportius queden en segon terme, quan el que es veu a la pista és encara pitjor que la derrota. El CB Castellar ha caigut a la pista del CB Ciutat Vella (97-70), però el pitjor de la jornada ha estat la imatge deixada per l'equip al Pavelló de la Ciutadella de Barcelona.

L'esport és jerarquia, ordre i esforç i quan es trenca aquest triangle, qualsevol equip queda coix. Això és el que semblen no entendre alguns jugadors del CB Castellar, que acaben desconnectant del joc a les primeres de canvi per acabar perjudicant el seu equip amb queixes, joc dur i espectacles lamentables que s'haurien de viure a porta tancada al vestuari.

Es ben cert que l'arbitratge abocava a un nivell de tensió difícil de gestionar, ja que la dupla arbitral d'avui a la Ciutadella no aconseguia estar a l'altura d'un partit de Copa Catalunya, però el que es vivia al parquet no és més que el reflex de la deriva esportiva del primer equip d'un club històric com el CB Castellar.

El partit començava amb un mesurament de forces a banda i banda i l'equip local se sorprenia de la intensitat inicial dels groc-i-negres, que aconseguien un parcial de 0 a 7 inicial. Els de Carles Company feien bàsquet directe i sense concessions, manant al marcador fins a 56 segons del final, quan una tècnica a la banqueta per discutir una decisió arbitral feia acabar amb 23 a 20 el primer període.

El Castellar sorprenia i mossegava per la victòria, però es carregava aviat de personals. Alguns jugadors visitants eren més pendents de discutir les decisions que de jugar i això passava factura a l'equip, que tot i caure per 48 a 40 al descans, no li perdia la mida al partit.
Normalment, els errors dels col·legiats sempre penalitzen més al que perd i el Ciutat Vella aprofitava aquest aspecte. Sense un joc vistós i espectacular, els blaus anaven picant pedra per sumar punts, tot i que no aconseguien deslliurar-se d'un rival ferit en l'orgull.
Com una bomba de rellotgeria, els groc-i-negres sumaven minuts i emprenyament, arribant a l'últim quart set punts per sota (64-57).

En l'últim període, el detonant de la situació era una falta en atac de Keith Thereze, que poc després s'enganxava en un temps mort amb el seu company José Miranda, quan aquest el reprenia pel cop donat a la falta.
Els dos jugadors s'engrescaven a crits, centrant l'atenció de tots els assistents cap a l'escena de la banqueta castellarenca. Miranda marxava a la dutxa per decisió pròpia quan encara restaven tres minuts de partit.
La falta de respecte pels seus companys, el cos tècnic i el club era majúscula, per part de dos jugadors que reben compensació econòmica d'una entitat que ha de fer mans i mànigues per aconseguir els sous dels jugadors. S'agreuja més la situació, quan els contendents en qüestió són els dos més veterans de l'equip, que el que haurien de fer és donar exemple als més joves.

No es tracta d'alevins que s'emprenyen en un entrenament, són amateurs que porten al pit l'escut d'un club i que en aquesta jornada han malmès -i molt- la impecable imatge forjada durant 60 anys de bàsquet castellarenc.

Aquesta discussió es traslladava a la pista i l'equip començava a cometre faltes per impotència, mentre que el Ciutat Vella, aliè a la polèmica continuava eixamplant la distància.
La situació esportiva esclatava al parquet, però no era més que el reflex del que l'arbitratge havia anat treballant durant els quaranta minuts. Però no només l'arbitratge és culpable, ja que els nervis, la frustració i la tensió acumulada durant la temporada, treuen a relluir la nefasta planificació esportiva del club per aquest any, en un planter on molts dels jugadors no tenen l'experiència necessària per a una categoria tan competitiva com la Copa Catalunya.

El partit s'acabava amb un resultat de 97 a 70, 27 punts que servien per reflectir el panorama a la pista, però que no feien justícia al joc de l'equip groc-i-negre. En acabar, la decepció arribava als ànims de l'entrenador castellarenc, després de viure la vergonyosa actuació dels seus jugadors, en un moment límit en la que el club hauria de prendre decisions importants respecte a aquestes situacions.
De moment, segons informacions de fonts properes al club, José Miranda, jugador que va arribar a inicis d'any per reforçar el joc interior, ha deixat de formar part del planter.

La nova derrota dels de Company, la 15a de la temporada, no canvia res a la classificació i el Castellar segueix en penúltima posició, en places de promoció de descens.