Pedrosa, una vida de llegenda

Dani Pedrosa va anunciar en roda de premsa que es retirarà al final de la present temporada, confirmant el que era un secret a veus durant els últims dies. Dijous passat, una hora abans de la roda de premsa oficial del GP d’Alemanya, el castellarenc va confirmar que posarà punt final a la seva trajectòria esportiva després de 18 anys, tres títols mundials i 54 victòries.

“L’any vinent no competiré al campionat. Acabaré la meva carrera a MotoGP. És una decisió dura perquè estimo aquest esport. Malgrat que aquest any tenia bones oportunitats, aquest és el camí que he d’agafar, ara tinc altres prioritats en la meva vida. Ha estat increïble pilotar per a un equip tan important, i davant de tants fantàstics fans. Puc dir que he aconseguit més del que vaig somiar. He complert el meu somni de ser pilot” va sentenciar el de Castellar, que va debutar al mundial en una cursa a Suzuka el 2001 en 125cc. Amb només 32 anys, el ‘26’ tanca així una trajectòria amb la marca de l’ala daurada de 17 temporades, on fins al moment ha aconseguit 54 curses, amb uns números que el col·loquen al top10 històric del mundial de motociclisme.

Pedrosa però, no ha descartat seguir lligat al món de la competició amb algun altre rol com podria ser el de pilot provador, on la marca austríaca KTM pren protagonisme. L’anunci de la retirada arriba després que les negociacions amb l’equip SIC Petronas Yamaha no hagin arribat a bon port. Pedrosa era la primera opció per liderar aquest projecte del nou equip satèl·lit de la marca japonesa Yamaha. La petroliera i el Circuit de Sepang confiaven en el pilot per arrencar amb un ambiciós projecte, tot i que, finalment, els dubtes del pilot i algunes de les peticions van trencar les negociacions abans de signar el contracte.

“Estic molt orgullós de tot el que he fet en aquest esport. He pogut completar el meu somni de ser pilot i això és alguna cosa que realment no esperava quan era un nen, quan veia per la tele a altres pilots competir en el campionat. Així que m’agradaria prendre aquest temps per donar les gràcies a Dorna i a Honda per donar-me aquesta oportunitat ja en el 99, també a Movistar, Red Bull i Alpinestars, perquè han estat amb mi al llarg de la meva carrera. M’agradaria també donar-li les gràcies a la meva família aquí present i a tots els aficionats que m’han recolzat en la meva carrera en els moments bons i en els dolents i que m’han enviat missatges per superar situacions difícils en el passat. Ara obro un capítol nou”, va afegir.

Nascut el 29 de setembre de 1985, Dani Pedrosa Ramal va iniciar-se en el món del motociclisme al 1989 amb només quatre anys, quan el seu pare li va regalar una Italjet de 50cc. L’afició per les dues rodes el va fer aterrar el 1996 al campionat d’Espanya de Mini-motos, acabant en segona i tercera posició els dos primers anys i guanyant el títol de 1998. Al febrer del 99 feia les proves per la Movistar Junior Cup, on tot i no reunir les condicions necessàries i no haver competit mai en un circuit gran, l’expilot de 500cc Alberto Puig, posava la mirada en ell i l’escollia d’entre els 400 pilots finalistes i les més de 6400 solicituds. Un dossier de premsa i els bons consells dels familiars d’altres pilots de la vila, el portaven a un campionat on ni tan sols arribava al terra pujat a la moto. El pilot rebia el número 26 per la seva moto.

Una temporada després, havent acabat en vuitena posició, era un dels tres escollits per Puig -juntament amb el campió Joan Olivé i Raúl Jara- per fer el salt al campionat d’Espanya de velocitat amb l’equip de Movistar.

Protegit per l’expilot, Pedrosa acabava en quarta posició i donava el salt al mundial del 2001, convertint-se llavors en el pilot més jove en participar en el mundial amb poc més de 15 anys. Aquella temporada era el ‘rookie’ de l’any, acabant  vuitè, sumant dues terceres posicions a València i Motegi. Al 2002 arribava la primera victòria mundialista al circuit holandés d’Assen, que sumada a les de València i Motegi, el deixaven en tercera posició pel darrere del campió Arnaud Vincent i de Manuel Poggiali. Va sumar sis pole position.

2003 va ser el seu any talismà i amb cinc victòries i tres poles es proclamava campió del món de 125cc a Malàisia, dues curses abans d’acabar. Començava però, la mala estrugança del pilot amb les lesions greus, després de trencar-se els dos turmells aPhillip Island.

Sempre amb motos de l’ala daurada, una temporada després feia el salt al quart de litre amb el mateix equip i aconseguia col·locar l’Honda RSW250 en el calaix més alt en finalitzar la temporada, amb set victòries al sac i proclamant-se campió a Austràlia, podent-se treure l’espina de l’any anterior. 

2004 era l’any de trencar records pel de Castellar, ja que va ser el pilot més jove en guanyar un campionat de 250cc, en fer-ho de manera consecutiva i en ser bicampió del món. Més de 3000 persones el rebien a l’Espai Tolrà de Castellar en la festa de celebració.

L’any 2005 serà recordat pels continuats frec a frec amb Jorge Lorenzo i la mala relació dels dos pilots. Esportivament però, Pedrosa tornava a repetir victòria al campionat, sumant  vuit victòries. Aquest segon campionat de 250cc li garantia fer el salt a la categoria reina amb una moto guanyadora de l’equip Repsol-Honda, moto a la que ja es pujava a València en finalitzar el campionat.

La primera temporada a la categoria reina sorprèn a tothom amb una segona posició en la carrera inaugural del GP d’Espanya a Jerez, compartint podi amb Loris Capirossi i Nicky Hayden. Dues victòries, dues segones posicions i quatre tercers el feien acabar en cinquena posició com a ‘rookie’ de l’any, en un campionat que s’adjudicava Hayden. A més era el millor espanyol pel davant de noms comToni Elías, Sete Gibernau o Carles Checa, tot i ser el pilot més petit de la graella (1,59 cm) i amb menys pes (51 kg). La llegenda del ‘26’ continuava, acumulant tres subcampionats (2007, 2010 i 2012), dos tercers llocs (2008,2009 i 2013) , quatre quarts (2011, 2014, 2015 i 2017) i una sisena plaça (2016). A les 13 temporades a MotoGP, el castellarenc suma un total de 31 victòries, 40 segones posicions i 41 terceres, col·locant-se en vuitè lloc al Top10 mundial de curses guanyades amb un total de 54. 

Les lesions però, han estat el major dels problemes pel pilot de Castellar. Durant els 17 anys en competició ha patit un total de 34 lesions en 18 incidents, que l’han fet guanyar-se al pàdoc el malnom de ‘Titanium’, a causa de la quantitat de peces d’aquest metall que ha portat al cos. Només a les temporades 2012 i 2017 es va lliurar de patir cap ensurt. Això ha condicionat en excés un pilot que només ha pogut disputar totes les curses del mundial en sis ocasions (2006, 2007, 2009, 2012, 2014 i 2017). El pilot ho reconeixia a la roda de premsa on va anunciar el seu adéu, explicant que “d’una manera o un altra, les lesions acceleren vulguis o no la vida i el procés d’arribar a aquest moment.  (...) Però sí que és veritat que les lesions que he tingut acceleren tot aquest procés per seguir al 100% al màxim”.  

Pedrosa, un home estimat al pàdoc i per l’afició, ha escollit l’honestedat, per reconèixer que no podrà lluitar per l’únic campionat que li resta, retirant-se de la competició, abans d’arrossegar-se amb motos que no garanteixen l’èxit. El castellarenc serà nomenat MotoGP Legend en finalitzar la temporada a València.