El pilot de Castellar penja el casc i deixa enrere un dels millors llegats de la història de MotoGP
Dani Pedrosa va concloure la seva carrera esportiva com a pilot en actiu amb una cinquena posició al GP de la Comunitat Valenciana al circuit de Xest, en un cap de setmana ple d’emocions per a un pilot que ha marcat una època al mundial. El ‘petit samurai’ deixa la competició en actiu per signar dos anys com a pilot de proves de l’equip KTM, que a València aconseguia el primer podi mundialista a MotoGP de la història.
Abans del Gran Premi però, el pilot que va col·locar Castellar del Vallès al mapa, va rebre la medalla de ‘MotoGP Legend’, una distinció a l’abast de molt pocs pilots. El ‘26’ explicava a l’acte que “la sensació és que no és real. Com si no estigués succeint. Com si volguessis detenir el temps. Però el temps segueix corrent i passa entre els teus dits. És estrany. M’adonaré després, quan hagi acabat. Ara mateix és com si cregués que no està succeint”.
El pilot de Castellar es retira amb tres mundials en el sarró, un de 125cc i dos al quart de litre, però amb l’espina de no haver aconseguit el títol a la categoria reina. Tot i això, amb 31 victòries es col·loca en la vuitena posició de pilots històrics de la categoria, el que fa, si més no, engrandir el mèrit d’un pilot que no ha estat campió del món de MotoGP.
El MotoGP Legend arriba justificat per unes estadístiques d’infart: 54 victòries, 153 podis, 49 pole position i 64 voltes ràpides, que avalen la trajectòria del pilot.
Sobre la pista de València, la pluja va desvirtuar el comiat, amb una cursa que es va haver de partir en dos i on Pedrosa va remuntar fins a la cinquena posició, acabant com a primera Honda i igualant el seu millor registre d’aquesta temporada en cinc ocasions. L’italià Andrea Dovizioso va emportar-se la victòria, seguit d’Àlex Rins (Suzuki) i Pol Espargaró (KTM).
Pedrosa tanca aquesta última temporada acabant en onzena posició, la pitjor de les 18 temporades al mundial i és l’única del total on no ha aconseguit un podi, trencant també la ratxa de 16 temporades seguides sumant, com a mínim, una victòria.
“Abans de sortir avui tenia una sensació especial, sabent que el moment de la meva última carrera havia arribat. I al final he tingut dos! En les dues he sofert molt amb el pneumàtic posterior i no podia accelerar. És una pena, però quan he tornat al box i m’he trobat a tothom esperant-me ha estat molt emocionant. M’ha agradat veure la seva emoció; significa molt per a mi” va explicar el pilot, que poc després va celebrar la triple corona de l’equip HRC: el títol pilot, el d’equipspel Repsol-Honda i el de marques per a Honda.
