Juan Antonio Roldán: “el descens era una opció molt real”

· De tocar la glòria a perdre la categoria. Quin seria el resum de la temporada?
El descens era una opció molt real des de l’inici de temporada. Érem l’equip amb menys pressupost de la categoria, on competíem amb equips de molt renom i més potencial. Hi ha hagut moltes circumstàncies: vam començar jugant quatre partits fora per no tenir el camp en condicions, moltes lesions de jugadors que no han participat en tota la temporada -Brian, Òscar, Toni Murillo, Raya o Arnau-, a banda dels resultats inicials. Hem jugat amb alguns jugadors de casa, molt joves, i així i tot hem acabat competint. Era el primer any de l'equip a la categoria i gairebé sense pagar res als jugadors.

· Un any al cel que s’ha convertit en un any a l’infern, per un equip que tampoc ho ha fet tant malament al camp, com després ha representat la taula.
Al futbol, les dinàmiques es noten massa, però tampoc ha estat l’infern. Hem gaudit de la categoria i ara la coneixem. A nivell d’experiència ja ho tenim i si tornem més endavant segur que serà diferent.

· Quines lectures positives es poden fer llavors, d’aquesta temporada?
Els jugadors que s’han mantingut. Han debutat set o vuit juvenils a la categoria, un fet difícil que passi. La il·lusió de la gent de casa, com Víctor León, Ortiz o David López o el compromís de Quesada, Juanan i la resta dels que s’han quedat. Si mirem els altres equips que han baixat, hi ha hagut una bona desbandada i aquí es queden gairebé tots. Això és molt important perquè es demostra que som un equip.

· La Primera Catalana és qüestió de diners?
Evidentment tot ajuda. Veient el grup que ens va tocar, amb històrics com la Grama, el Júpiter, Montañesa, Vic, Mollet o Manresa entre d’altres, el repte per la resta era mantenir la categoria. Després veus els sous que pagaven als jugadors i de les categories d’on veníem i així es fa molt difícil competir. Ens deien que érem un equip de nens competint contra homes. La lectura és que a base de cops, els nostres jugadors són una mica menys nens.

· A nivell d’entrenador, com et motives per no perdre la fe durant la temporada?
El més difícil de perdre tant i anar últims és motivar els jugadors, mantenir l’actitud i seguir competint. Ho hem aconseguit i això és de lloar, és de ser gran jugadors. L’actitud ha estat essencial, ja que han estat compromesos fins a l’últim moment.

· I com es motiva un entrenador?
Amb la motivació dels mateixos jugadors. Cada partit és una revàlida. Hem anat sembrant partit a partit. Els jugadors han seguit i l’entrenador ha de fer el màxim possible per aquests jugadors.

· En l’últim terç de la temporada van començar a debutar jugadors de la pedrera al primer equip. És aquesta la base del futur?
Hem de tenir en compte que els capitans de l’equip tenen 23 anys i són de casa. Hi ha força gent de Castellar i això feia anys que no passava. A banda tenim jugadors com Quesada que porten cinc anys i els podem considerar de casa. Així es crea una unió i una amistat que ha anat creixent. Hem perdut qualitat amb les baixes d’alguns jugadors, però hem guanyat en solidaritat, compromís i en actitud de grup. Els jugadors creuen que hi ha qualitat per tornar a Primera i ho intentarem de nou.

· Tot això és impossible sense treballar la base.
És difícil mantenir una pedrera quan hi ha tants equips a la vora que se t’emporten els jugadors i per això hem de garantir que el primer equip sigui una proposta pels de casa.

· Que veurem de cara a la pròxima temporada?
Baixar de Primera és difícil i la Segona serà complicada perquè tots els que han baixat del grup 1 estaran al nostre. Mantenim els esquemes i intentarem millorar per estar el més a dalt possible.