Estic estudiant disseny a la Universitat Eina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig fer batxillerat artístic a l'escola Massana i porto des dels 8 anys en el món de l'art, que és quan vaig començar a fer dibuix seguint les indicacions de l'il·lustrador Joan Mundet, que em va ensenyar a poder crear una situació des de zero i poder-la plasmar en un dibuix, i em va ajudar a analitzar el meu entorn per poder-lo comprendre.
· La dèria artística ve de lluny?
Sí, vinc d'una família amb molta tradició artística i les meves germanes i jo sempre hem estat molt sensibilitzats en aquest àmbit. La mare va estudiar el grau superior de piano i, ara, la meva germana estudia violoncel, l'altra canta a la coral Sant Esteve i jo estic en un grup de hard-rock; el pare és pessebrista i m'ha ensenyat molt sobre l'art plàstic en tres dimensions, i el meu avi era fotògraf. Jo volia ser pintor, però vaig veure que el prestigi que tenien els pintors del segle XVII ja no el tenen ara, en aquest món mig mafiós de l'art modern. El món de la imatge sempre m'ha agradat molt i per això vaig decidir-me pel batxillerat artístic, on a part de tots els oficis que impartien a l'escola, també em van fer descobrir el disseny com a disciplina. En concret, m'interessava el gràfic, amb la menció de creació visual, que engloba tant la il·lustració com la fotografia.
· Quina importància té la fotografia per a tu?
La fotografia sempre ha tingut molta importància en la meva manera d'entendre l'art. M'hi dedico com aficionat però m'hi vull acabar dedicant professionalment. Vaig fer l'assignatura de fotografia a la Massana i també he estat autodidacta. El meu avi Ramon em va introduir al món de la fotografia analògica.
· Com valores la digitalització que va viure la fotografia?
Crec que l'evolució al digital era necessària. Segurament, per estendre la capacitat de fer fotos a tot el món, però potser no calia arribar a tant. Ara, plataformes com l'snapchat vulgaritzen la fotografia. Fem fotos que ja estan fetes, i segurament, més ben fetes que les nostres. Caldria plantejar-nos-ho i, potser, tirar cap a una altra banda. Les imatges es poden emmagatzemar, però sovint ja no tornem a mirar moltes de les fotos que fem. Generem residu fotogràfic.
· Què creus que passarà amb la fotografia analògica?
L'analògic no permet malgastar, i a mi, això m'agrada. Crec que no s'acabarà de perdre mai, persistirà. Té la màgia que tot és mecànic i químic. Això et dona una organicitat que el digital no té. Hi ha fotògrafs digitals que procuren que les seves fotos semblin fetes amb analògic, doncs potser seria més fàcil que les fessin amb analògic, no? És cert que les empreses ja no ofereixen gaire serveis per analògic i, sovint, cal anar a Barcelona a fer el revelat. Però aquest espai de temps entre fer la foto i poder-la veure és màgic. Jo tinc un petit laboratori a casa i, a la Massana, també en teníem un de gran.
· Quin pes té l'edició de la foto?
Doncs el 50% és l'esforç per fer la foto i, l'altre 50% és per a l'edició. Però això no vol dir retocar al photoshop, sinó apujar i abaixar llums, ombres, contrastos, etc. Jo faig servir el Lightroom d'Adobe i tinc tendència a dessaturar colors, perquè creant un color més gris creo una atmosfera.
· Has inaugurat una exposició a El Mirador, què hi mostres?
El motiu de l'exposició surt de l'oportunitat d'anar a la Xina i de la càmera nova d'una gamma més professional que m'acabava de comprar. Ja hi havíem anat l'any 2004 i, ara, hi hem tornat. Volia mostrar a la gent del poble la Xina més popular, no la moderna. I, sobretot, les persones. Vaig fer 1.600 fotos, 100 per dia. D'aquestes, en vaig preseleccionar 200, i finalment, n'exposo 17. El proper mes de desembre, l'exposició visitarà el museu municipal de Cabrils, i espero poder exposar a la Massana o a l'Eina.
· Els fotògrafs esteu més exposats al pirateig que abans?
Sí. Això em fa por, per quan estigui al món laboral. Els artistes estem desprotegits, tot i que tenir mecanismes per a denunciar-ho, perquè amb Internet, ara les imatges estan a l'abast de qualsevol.
Les 11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Soc entusiasta
Un defecte que no pots dominar?
Si no em coneixes, puc semblar esquerp
Una persona que admires?
El meu avi Ramon
La fotografia?
Qualsevol del Raval, de Joan Colom
Quin plat t'agrada més?
El risotto de ceps de la meva mare
Un color
El negre
Un animal?
Una pantera
Un fotògraf?
Una, Annie Leibovitz
Una pel·lícula?
'Birds', d'Alfred Hitchcock
Un llibre?
'El meu amor Sputnik' d'A. Murakami
Una fotografia pendent?
Un Orient Mitjà pacífic, sense tancs ni runes
- Rat Basterretxea: "Ja no m’agrada dir ‘inclusiva’, sinó una societat de tots"
- Ray Serra: "Des del primer moment, l’aigua dolça em va enganxar molt"
- Carles Garcia ‘Sancho’: "Tota l’activitat que faig és per i a Castellar del Vallès"
- Pau Meler: "L’oient té la sensació d’estar amb nosaltres assegut en un bar"
- Maria Pérez: "Faig fotos de retrats, m’agrada estar a prop de la persona"
