Ester Lozano Torné: "Quan miro enrere, tinc la sensació d’haver viscut dues vides"

· Per què vas fer les maletes per marxar a viure al Marroc?
La idea d’instal·lar-me al Marroc era una cosa que em rondava des de feia temps. Quan el 2011 la feina amb la productora en què treballava es va acabar, vaig decidir que era el moment de fer un pas més enllà i fer les maletes. Just en aquell moment van obrir un Fnac a Casablanca i buscaven un responsable de productes culturals, així que vaig decidir que era el moment perfecte per anar-hi.

· Coneixies el país?
Sí. El Marroc és un país que em fascina des de sempre. Vaig anar-hi per primera vegada quan tenia 23 anys. Des de llavors hi he tornat diverses vegades, primer per turisme i després amb projectes culturals des de la productora catalana en què treballava. 

· Què et va enamorar del Marroc?
De fet, els primers mesos em va passar una mica l’efecte contrari. Les últimes vegades que hi havia estat era treballant en festivals, en projectes culturals en diferents ciutats. De cop i volta em vaig trobar vivint a Casablanca, treballant a l’Fnac amb uns horaris molts durs, i amb la rutina de la feina.  A més, Casablanca no és una ciutat fàcil al principi.

· Per què no és una ciutat fàcil?
És una ciutat enorme, caòtica, amb un trànsit infernal. Vaig necessitar un temps per reconciliar-me amb el Marroc. En canvi, tot és diferent quan descobreixes la veritable essència de Casablanca. És una ciutat en constant ebullició, boja, on sempre passen coses... És una ciutat que t’atrapa, que té una energia molt especial. 

· I una àmplia oferta cultural.
És una ciutat d’excessos. No hi ha una altra ciutat al Marroc amb tanta efervescència cultural, sobretot pel que fa a la cultura urbana. Per exemple, a Casablanca va néixer el moviment anomenat “Nayda”, protagonitzat per grups de la nova escena musical marroquina que volien trencar amb els codis establerts. Tot plegat, fent música de fusió, rock, punk, cantant en “darija” que és un dialecte àrab que es parla al Marroc, i tractant temes més propers als joves. Tot aquest moviment va concloure amb la creació del Festival L’Boulevard, el festival de músiques urbanes més gran d’Àfrica. 

· On es creen aquestes propostes?
Tota aquesta efervescència no es tradueix sempre en infraestructures ni ajudes a l’artista, més aviat al contrari. En aquest sentit, s’ha de destacar tota la feina que està fent “l’Uzine”. És un centre cultural multidisciplinari, un espai de residència d’artistes i de produccions, amb excel·lents instal·lacions per assajar… i tot gratuït. A més es troba en un barri popular i acull joves que si no, estarien assajant al carrer. 

· Amb tot, decideixes canviar el rumb professional. 
Era el primer Fnac del Marroc i d’Àfrica. Tenien la voluntat d’enriquir el paisatge cultural marroquí. Era un projecte ambiciós i motivador però la realitat que em vaig trobar va ser molt diferent. Em vaig adonar que a Casablanca hi havia una forta demanda de professors de llengües, sobretot nadius. Mentre estava a l’Fnac vaig fer un màster de professora d’espanyol per a estrangers i vaig començar a treballar en una escola francesa.  

· És molt diferent el sistema educatiu del Marroc que el català?
És un sistema educatiu molt segmentat, un reflex de la societat. L’educació pública és d’ínfima qualitat i les escoles estrangeres i privades tenen un preu exorbitant en relació al salari mitjà d’aquí. Només les famílies amb possibilitats tenen accés a un ensenyament de qualitat. 

· I sense tenir-ho previst, un altre gir de guió. Ara ets ballarina!
A Catalunya ballava però era una afició. Un cop vaig començar a treballar a l’escola tenia més temps per a mi. Vaig començar a anar a uns cursos de dansa contemporània. El meu professor era un coreògraf tunisià que tenia una companyia de dansa a Casablanca, i em va proposar que m’hi integrés. La companyia es diu Col’jam i hem fet espectacles per tot el Marroc i aviat en presentarem  a Europa.
També participo a projectes puntuals com ara publicitat o videoclips. Darrerament he ballat a la cerimònia dels Jocs Olímpics de la Joventut. Quan miro enrere, tinc la sensació d’haver viscut dues vides diferents.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?

La curiositat

Un defecte que no pots dominar?

No sé dir  ‘no’

Una ballarina?

Pina Bausch

Una persona a qui admiris?

La meva mare, per la seva força

Quin plat t’agrada més?

Els macarrons

Un animal?

El gat

Una pel·lícula

‘Cinema Paradiso’,  Giuseppe Tornatore

Una cançó?

‘Crímenes Perfectos’, Andrés Calamaro

Un llibre?

‘Memòries d’un Nòmada’, de Paul Bowles

Una ciutat?

Casablanca

Un viatge pendent?

Buenos Aires