6Q2A9196_617x412
Anna Margalef, psicòloga. || Q. PASCUAL
05/10/2018 Entrevista
Anna Margalef: "La gent que em coneix em felicita i això em dona empenta"
Marina Antúnez

Anna Margalef, psicòloga

Treballa com a psicòloga i gairebé no té temps lliure. Amb 39 anys a l’esquena afronta amb energia la greu malaltia de la seva filla. Fa poc que ha descobert que, amb l’esport, segueix una teràpia que l’ajuda a ser feliç

 

· Per què vas  estudiar psicologia?
Havia fet ciències. A segon de batxillerat vaig cursar l’assignatura de psicologia i em va agradar molt. Estic súper contenta d’haver escollit això, crec que va molt amb la meva manera de ser. M’agrada treballar amb persones, visc molt la meva professió.

 

· Què et va suposar saber que la teva filla patia una malaltia greu?
Feia temps que estàvem buscant un fill. A la meitat de l’embaràs, em van dir que era més petita del compte però van fer proves i semblava que tot estava bé. Em van donar la baixa i vaig entrar en el protocol d’embaràs de risc. Em van dir que seria prematura però que creixeria. Va néixer  la setmana 36, el dia de Sant Esteve. Li van fer ecografia cerebral i van detectar una part del cervell més petita. Amb una ressonància es va confirmar que el cerebel era molt més petit del normal. La genetista no ens va donar cap diagnòstic. Als 4 o 5 mesos em va arribar una carta de la neuròloga. La nostra filla tenia una microcefàlia, un problema greu. Va començar el periple de metges, estimulació precoç, neurorehabilitació pediàtrica a la Sala Puigvert, etc.

 

· I quan va arribar, el diagnòstic?
Quan tenia un any i escaig, la genetista del Taulí va enviar una mostra de sang de la Núria a un laboratori d’Alemanya. I van determinar que la Núria té la síndrome de mutació en el gen CASK. Només hi ha el seu cas a Espanya i 21 casos a Europa. Els símptomes varien. En el moment de gatejar, la Nuria no gatejava, en el de caminar, no caminava... ara té 8 anys i no diu ni una paraula, encara porta bolquer i ho menja tot triturat. Mai ha aixecat el cos de terra.


· Com es gestiona, la realitat?
La gent em deia: tu ets psicòloga, quina sort! Però no és així, és molt dur. Vaig haver de reduir la jornada a Psicovallès i em vaig bolcar en la Núria. El matrimoni se’n va ressentir i ens vam divorciar.  Quina sort haver-me separat, és millor haver pres camins separats. La Núria i jo som indestructibles! Ella és el millor que m’ha passat.

 

· L’esport t’ha ajudat?
He perdut 55 quilos. Fa tres anys,  em van donar una invitació al gimnàs i vaig anar a tres classes seguides! L’endemà ja estava apuntada i ara hi vaig cada dia, si puc.  Veig que puc fer coses que no havia fet mai a la vida! Fa dos anys vaig començar a fer muntanya. Un amic em va portar a la Mola, després vaig pujar a Montserrat, al Puigsacalm, vaig fer Queralbs - Núria, un repte que volia aconseguir per la meva filla Núria, i em vaig posar la samarreta de la Peppa Pig de la Núria perquè, si ella no podia,  pogués un trosset d’ella.

 

· D’on treus la força per seguir?
Mai he necessitat anar al metge per ansietat ni medicar-me. Des que faig esport, he perdut el gandulisme i el mal humor i tinc molt més bon caràcter. Ara soc feliç! La gent que em coneix em felicita i això em dona empenta. Fa un any vaig conèixer l’associació Rodamunt; ells tenen cadires especials per portar gent amb problemes de mobilitat a la muntanya  i gràcies a això la Núria va pujar a la Mola el 14 d’octubre del 2017. I aquest dissabte anem a Sant Jeroni. Tot i la por, perquè encara tinc sobrepès i les meves cames han de fer un sobre esforç,  segueixo assolint reptes realistes. Faig esport per plaer. El gimnàs també em dona més bona condició física per aixecar la Núria. Camino, pujo cims, faig bicicleta, ballo country, i aprofito tot el poc temps que tinc per a mi i la meva filla. Malgrat les dificultats que m’ha posat la vida, que són moltes i molt grosses no podran amb mi!

 

· Quin repte esportiu has assolit?
Un dels reptes més grans ha estat el Puigmal, quasi un 3.000. Un altre objectiu d’aquest any va ser aconseguir el carrilet, amb bicicleta, des d’Olot fins a Sant Feliu de Guíxols i pujar al Puig de Creu.  Tinc una aplicació al mòbil que m’indica quilòmetres, desnivell, i persones que han fet el mateix repte esportiu i com els ha anat. Comparar també anima!

 

Les 11 respostes

 

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora


Un defecte que no pots dominar?
El caràcter


Una persona que admires?
Ma mare i la meva filla, al 50%


La teva paraula preferida?
T’estimo


Quin plat t’agrada més?
La pizza


Un animal?
El gos


Un llibre?
‘Omple’m de petons’, de Carlos González


Un grup de música?
Scorpions


Una pel·lícula?
‘Dragonfly (La sombra de la libélula)’


Un viatge pendent?
París


Un desig?
Que la Núria arribi on més lluny pugui

 

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 22/10/18 12.12 h

Comparteix
M'agrada
Comentaris