Joan Mundet i Joana Zoyo, a l'estudi 1 de Ràdio Castellar._617x412
Joan Mundet i Joana Zoyo, a l'estudi 1 de Ràdio Castellar. - Marina Antúnez
02/11/2017 Cultura
El còmic Capablanca de Joan Mundet , ara, en català
La filòloga Joana Zoyo ha traduït el primer dels 6 llibres, 'A cara o creu'
Marina Antúnez
El passat mes de novembre, veia la llum el primer llibre del personatge de còmic Capablanca, de Joan Mundet, titulat Capablanca. A cara o cruz., que narra la vida i aventures del bandoler Joan Muntada - Capablanca, una història de ficció amb pinzellades històries que se situa al segle XVII a prop de Castellar del Vallès.

Joan Mundet, l'il·lustrador de Castellar i pare de l'imaginari Capablanca, va dividir aquesta nova aventura en sis llibres. "Vaig escriure la història en castellà perquè hi ha més públic, més espai per vendre", explica, i afegeix que "sempre m'havia fet gràcia fer-ho en català". L'editor del còmic, Amaníaco Ediciones, hi va estar d'acord.

Mundet va buscar qui pogués traduir la història. Primer, va contactar amb la filòloga Joana Zoyo, també castellarenca, perquè li corregís l' A cara o cruz. "Era el primer cop que corregia obra de Joan Mundet", diu Zoyo. Un cop feta la correcció, Mundet li va demanar si es veia capaç de fer la traducció "i em va dir: ho puc fer".

Això va ser tot un repte per a Zoyo, "perquè quan m'hi vaig posar, vaig veure la complicació de fer una traducció com la que tenia davant", confessa Zoyo, perquè el Joan Mundet fa servir un llenguatge "que no és del segle d'Or, perquè si ho fos, la gent no l'entendria". És a dir, Mundet utilitza un llenguatge que soni antic però sense que ho sigui de debò.

Se li fa fàcil utilitzar la manera de parlar de l'època del 1600 perquè és un enamorat d'escriptors com Quevedo, Lope de Vega, Calderón, Cervantes, etc. "Jugo amb la parla perquè tingui un aire de l'època". Per exemple, ha recuperat una expressió que va treure de Quevedo: "Le estaban royendo los zancajos", que Zoyo ha traduït per "Li estaven rosegant els calcanys".

Per a la traducció, Mundet i Zoyo van fer algunes posades en comú. I van deixar algun tros en castellar, per exemple, el que fa referència als diàlegs del personatge Rodrigo, "perquè representa que és un personatge de Burgo de Osma". La resta de personatges mantenen el nom en català, ja que aquest també és el nom que tenen en la versió castellana del llibre.

Zoyo explica ha estat difícil una traducció al català perquè, en aquesta llengua, no hi ha tanta riquesa lingüística en català, durant el segle d'or. "He hagut de fer girs i buscar paraules i expressions que semblin de l'època". Fins que no li va agar el ritme, diu Zoyo, va ser difícil. Va regirar històries de la llengua, va tornar mirar-se Tirant lo blanc, va buscar articles que es feien servir a l'època. "Per exemple, vaig apuntar els demostratius i les paraules que es fan servir molt sovint, en català antic". Entre aquestes paraules, hi trobem la transformació de "amb" en "ab", i Zoyo ho va aplicar al text de Mundet, qui li va dir que, en aquest cas, "sonava molt estrany, i vam optar per posar "amb" amb la forma actual".

Algunes de les paraules que Zoyo ha utilitzat són arcaiques i, en algunes ocasions, segurament hi ha anacronismes. Pel que fa a les onomatopeies, "no he tingut problemes per trobar-ne, ja que la llengua catalana és molt rica en expressions, hi ha un llistat enorme per escollir". Onomatopeies com el "ja ja ja" , en castellà, simplement s'han traduït en català, en aquest cas, "ha ha ha".

Zoyo explica que va gaudir traduint la frase, en un context d'una escena sexual, que diu: "ocupado en estos juegos, con el virote y la gabancha de peonza, aplicábase con tanto ardor que se le fue el alma tejas arriba" n'ha quedat la traducció "ocupat en aquests jocs, am la sageta i la gavatxa de baldufa, bregava amb tanta ànsia que li eixí l'ànima teules amunt". Zoyo confessa que li hagués estat més fàcil traduir del català al castellà perquè és filòloga hispànica, però que això també depèn de quines expressions hagués utilitzat Mundet.

A més de A cara o cruz i A cara o creu, ja ha sortit el segon llibre, Dos muertes, "que també voldré traduir al català". El tercer es dirà El pou de l'oblit, i el quart, Te llamaré Capablanca, "i és el llibre on el Joan Muntada és batejat com a Capablanca, ni més ni menys, que per Cervantes!", confessa Mundet.

Al sisè llibre, hi haurà el desenllaç de tots els personatges, "tot i que el final queda obert, i amb tota la història del procés a Catalunya, m'estan venint ganes de continuar per situar-me a l'època del Corpus de Sang, cap a l'any 1640".
Comparteix
M'agrada
Comentaris