L'espectacle de les Nits d'Estiu, que va rememorar les festes majors d'abans amb música de Lluïsos Cobla, va aplegar gairebé tres-centes persones
Es presenten a l’escenari un alcalde fanfarró que deixa a l’altura del betum Sentmenat, un Guàrdia Civil amb tics franquistes i un mossèn bonhomiós i de tarannà babau. Tots tres actors, caracteritzats de forma distingible amb un barret. El policia amb un tricorni, és clar. El trio de la Companyia Loropardos, acompanyat per la catorzena de músics dels Lluïsos Cobla, augura un capvespre divertit als Jardins del Palau Tolrà, d’aquells que, a força d’esclafir a riure, posen de bon humor. És divendres i la injecció d’alegria que proposen pot durar tot el cap de setmana.
L’espectacle, que combina teatre xiroi i música d’orquestra, ressuscita el disc de la Trinca ‘Festa Major’, i també l’entranyable ambient que es vivia fa més d’una cinquantena d’anys en aquesta celebració: “Tenim preparat un repertori de luxe que us farà reviure, sense moure-us de la cadira, les festes majors d’abans”, explica un dels tres actors, que convida les gairebé tres-centes persones del públic a deixar-se portar “per la música i la màgia” de la representació.
Gairebé tres-centes persones van gaudir de l'espectacle 'Festa Major', inspirat en el disc de la Trinca - Q. Pascual
Igual que les cançons del disc de la Trinca, el muntatge ressegueix els esdeveniments més icònics de la festa més esperada a cada municipi. Un dels primers passatges que crea la companyia fa rebobinar els assistents fins al pregó d’aleshores, que tufeja a naftalina: “Aneu sempre amb el cap dret, les donzelles sempre honestes i els xicots, el clatell net!”, recomana l’alcalde.
El trio fa bategar escenes en blanc i negre de l’imaginari de les viles: “I la passada ho anuncia, que és la festa del nostre Sant patró!”, canten a dalt de l’escenari. També recorden la figura de l’escolà –“menja rates per sopar!”–i el pregó del mossèn, puntegen tot emulant les típiques sardanes, encara supervivents, o treuen les teranyines del record del concert que es muntava en aquestes dates, tot preguntant abans: “qui no va tocar-hi el primer cul o la primera cuixa?”. Els més joves perceben alleugerits, a través de la lletra de la cançó, com ha evolucionat l’acte: “Les dones porten bonics vestits de gala, i els homes van de vint-i-un botons. Tots s'han fet fregues de colònia per fer olor.”
Els tres protagonistes recorden una processó en què, segons la cançó, els homes posaven “cara de mussol” davant del Rector i, quan aquest es girava, parlaven de futbol. Canten sobre els Gegants, una tradició ben conservada a la vila, i també dels castells de focs de cloenda: “El nostre castell de focs, ai, ves quin soroll que fa; mira, quina colla de badocs, és que mai no es cansen de guipar”, entonen. I escuren la memòria d’alguns assistents rescatant altres actes que han anat perdent força, com el Ball de Rams o els envelats, un símbol de les festes majors que va néixer a Catalunya a les primeres dècades del segle XIX.
La funció arriba cap al final amb el mateix ritme animat amb què ha començat. I abans que la Companyia Loropardos s’acomiadi dels Jardins del Palau Tolrà, un dels actors proclama a l’aire una consigna escaient per aquesta nit: “La música ens fa lliures!”. També els riures, i la memòria popular es reviu a través de l’espectacle. Els actors s’acomiaden amb l’alegre “Passi-ho bé, passi-ho bé!” i, a continuació, la famosa cançó que pregona “Alegria, que és Festa Major!”. Encara no ho és, però ens entren ganes que arribi el setembre. Abans, però, ens espera un cap de setmana de bon humor.
