La vestimenta de la dansa tradicional hongaresa difereix completament de la del Ball de Gitanes
La vestimenta de la dansa tradicional hongaresa difereix completament de la del Ball de Gitanes Quim Pascual
10/07/2018 Cultura
A Hongria o a Castellar, la dansa tradicional és viva

La formació Kéve de Ráckeve va oferir un espectacle de ball, aquest divendres al vespre a la Plaça del Mirador

G. Plans

En fila índia, l’un darrere l’altre, una vintena d’hongaresos arrenquen a dansar fent saltirons. Una mà a darrere l’esquena i l’altra alçada, o ambdues a la cintura. Acompanyats per dos violins i un violoncel, les tirallongues dels barrets, d’ells, alcen el vol quan segueixen el ritme de la música. Les faldilles es despleguen quan elles ballen fent giragonses sobre si mateixes.

 

La indumentària hongaresa dels balladors arribats des de Ráckeve –el poble que dóna nom a la formació, Kéve de Ráckeve­– va sorprendre, aquest divendres, a la gent aplegada a la plaça del Mirador per veure la dansa tradicional d’aquest indret proper a Budapest. Barrets amb plomes, túniques de vellut, botes masculines fins a sota dels genolls, armilles...  A l’escenari, es formava un mosaic de coloraines pels vestits de color blau, verd, marró, blanc ocre i vermell llampant. Durant els quatre balls que van oferir, a més, van variar continuadament la vestimenta, adequant-la a cada dansa, per oferir una mostra encara més extensa de la cultura hongaresa.

 

L’escenari vibrava quan els balladors picaven amb els dos peus a terra. “Els seus balls són molt diferents dels nostres”, aprecia la Rosa Lladós, presidenta del Ball de Gitanes de Castellar, l’entitat que va convidar la formació, que és a Catalunya per participar a la Mostra de Dansa de Cerdanyola. “Tenen uns balls espectaculars”, reconeix. Després del primer ball, la formació va baixar de l’escenari per continuar dansant a terra, on se sentien més còmodes.

 

“Txas!”. Un dels balladors treia un flagell i el feia espetegar contra el ciment de la plaça del Mirador. Els espectadors, a uns metres, restaven sorpresos. “Hei, Hei, Hei!”, cantava un home, amb veu greu, des de dalt de l’escenari, on també hi havia els músics. Els nois picaven amb bastons d’un metre d’allargada, els feien girar i se’ls passaven. Portaven sabates que, a cada saltiró, dringaven, i feien petar els palmells de les mans contra les cuixes. Els cossos d’ells i d’elles, agafats per l’esquena, giraven com baldufes. Cridats pel ritme que s’escampava per la vila, la Plaça del Mirador s’anava omplint de castellarencs.

 

Entre el Ball de Gitanes i la dansa hongaresa hi ha més diferències que semblances: “Els seus balls són molt de picar de peus i saltar”, explica Lladós. Tanmateix, comparteixen un ingredient essencial amb l’entitat castellarenca: l’amor desinteressat per mantenir viva la cultura. Els Kéve de Ráckeve­ van fundar-se l’any 1983, vuit anys després que el Ball de Gitanes es constituís com a entitat en actiu de forma continuada. La porta de Castellar segueix oberta per rebre'ls l'any vinent, una altra vegada.  

Comparteix
M'agrada
Comentaris