Pau Castellví serà l'alcaldable del PDeCAT per a les properes eleccions municipals

El nou alcaldable, de 25 anys, va confessar tenir un sentiment dual: "És una sorpresa positiva, perquè era difícil sortir com a cap de llista però d'altra banda, molt il·lusionat perquè penso que s'obre una etapa pel Partit Demòcrata i penso que tenim la possibilitat de començar a construir, amb cares noves, un esperit més juvenil i orientat de baix a dalt. Per a mi això és un repte més, i un repte diferent, perquè la política, a diferència del sector privat, et permet parlar de projectes, d'ideologies però també de sentiments".

Per a Bea Garcia, no eren unes primàries d'un contra l'altre sinó de suma: "D'aprofitar les petites diferències que podien haver-hi entre el Pau i jo, tenint en compte que el projecte és comú, i de fet, jo li vaig demanar al Pau que es presentés perquè em semblava que era la manera d'enriquir el debat. I la veritat és que estic molt contenta perquè crec que té moltes possibilitats, té moltes capacitats i segur que tindrem un gran alcaldable". Garcia, que encara ha d'acabar el mandat com a regidora, continuarà donant suport al projecte demòcrata.

La presentació de la candidatura està dividida en dues parts, la primera votació, la que va tenir lloc ahir, té com a finalitat escollir al cap de llista i la segona part, que es farà d'aquí a uns 9 mesos, és per votar la llista global que acompanyarà l'alcaldable.

Pau Castellví prové de les bases, de les joventuts. De fet, és cap de les JNC, càrrec que en breu s'haurà de substituir. Va estudiar Ciències Polítiques, Cooperació al Desenvolupament i Relacions Internacionals a Holanda, després va fer el Màster en Avaluació de Polítiques Públiques al Regne Unit i també va fer estudis als Balcans, a la República de Kosovo, en Resolució de Conflictes i un altre de Desenvolupament aplicat en Tanzània i Kènia. "Estic implicat a la política des dels 18 anys. Quan vaig marxar de casa, als 16 anys, era social demòcrata, i quan vaig anar als Estats Units i vaig veure la manera de fer d'allà, que són molt proactius, fan voluntariat quan surten de la feina... això em va agradar i al final m'he quedat com a social-liberal, un pont entre aquestes dues maneres de pensar".