Les castanyoles conviuen amb la rumba transgressora, a la 43a edició del Ball de Gitanes

Per segon any consecutiu, les actuacions del Ball de Gitanes van estar caracteritzades per la innovació. La 43 edició d'aquesta festa es va celebrar diumenge a la tarda i, com ja és habitual des de fa molts anys, al Pavelló Joaquim Blume, que va acollir al voltant de dues-centes persones. Acompanyades per la cobla Nova del Vallès, hi van participar les cinc colles de la temporada 2018: la de petits, la d'infantils, la de joves, de solters i d'arrelats.

La jornada, que va durar 1 h i 45 minuts, va arrencar amb una primera entrada conjunta de totes les colles al parquet per iniciar la presentació del Ball de Gitanes, un dels darrers canvis que s'han aplicat a l'edició d'enguany. A continuació va sortir el futur d'aquesta tradició, infants de 3 i 4 anys que van seguir el ritme de la cançó 'El Joan Petit quan balla'. "El planter, la llavor d'aquesta dansa nostra i tan bonica de mantenir", en paraules d'Albert Cornet, que va fer de presentador de l'edició.

Els van seguir la Colla de Petits, de 6 a 9 anys, que ja van ballar les peces tradicionals de Ball de Gitanes i que van ser els primers a introduir les innovacions d'aquesta temporada. "La música era molt repetitiva i, sense abandonar la tradició, afegim innovació per engrescar el jovent", explicava Albert Cornet.

Com ja va avisar la presidenta de l'entitat de Ball de Gitanes de la vila, Rosa Lladós, la 43a edició va portar melodies modernes a la cerimònia, entre les quals temes de rock, de pop, de rumba transgressora i, fins i tot, algun ritme de reggaeton, de la cançó 'Despasito'. El grup estrella, però, va ser Txarango. Aquesta aposta valenta conviu amb la tradició del Ball de Gitanes a la vila, el naixement de la qual es data al segle XIX, un equilibri de tradició i transgressió. A més, el temps de durada d'aquesta edició es va reduir a gairebé la meitat anys anteriors.

De la mateixa manera que la resta, la Colla dels Infantils, de 9 a 13 anys, també va interpretar les tradicionals peces que caracteritzen els Balls de Gitanes del Vallès, la 'Xotis' i la 'Jota'. Els Joves, de 14 a 18 anys, van precedir la contradansa, que es va dividir en dues parts, en la primera de la qual les colles es presentaven i en la segona cadascuna ballava enmig de la pista. La lluïda interpretació va aportar dinamisme a la cerimònia.

Els Arrelats, a continuació, van ballar la masurca de Castellar, composta especialment per Joan Roca; i, en el cas del ball d'innovació, amb una peça de pop dels anys 70, 'September', d'Earth, wind and Fire. "En aquest cas, la cançó es correspon amb l'època en què els integrants d'aquesta colla estàvem més hiperactius", va bromejar Albert Cornet. Després es va dur a terme el Ball de Rubí, en el qual dos cèrcols formats per aproximadament els noranta integrants de les colles giraven en direcció oposada, generant d'aquesta manera un efecte visual d'harmonia.

Tot seguit, la Colla de Solters, que va lluir un llaç de color groc, va sorprendre el públic amb la incorporació en el seu repertori de la cançó d' Strombers, 'Toca el cel amb la mà', que va acabar amb un castell de dos pisos. "Aquí es nota la joventut i l'empenta!", apreciava el presentador. La coreografia del mestre Joan Casamada, una vegada més, no va deixar indiferent a ningú. Per acabar, no va faltar la Pavada, una cloenda en què es convida el públic a formar part de l'últim ball, un final de festa que va traslladar la gentada de les grades a la pista del pavelló Joaquim Blume.