Els vehicles històrics volen seguir circulant

Els vehicles històrics són el llegat d'una societat i d'un país. La història viva del transport, que sovint és maltractada per les institucions quan necessiten millorar les dades mediambientals a curt termini. En aquesta dicotomia es troba el món dels clàssics, tot i que de moment només els cotxes, després de les últimes mesures preses per la majoria d'ajuntaments i consistoris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que no permeten la circulació en dies de màxima contaminació de cotxes particulars anteriors al 2006.

Amb la premissa de passar-ho bé, un grup d'aficionats als vehicles històrics va reunir una quarantena de cotxes clàssics a l'entrada de l'Espai Tolrà, per gaudir d'una jornada festiva entre amics i de pas, reivindicar el necessari canvi a la nova normativa de restriccions de circulació en cas d'episodi de contaminació mediambiental.

"Som un grup d'aficionats i d'un grup de Whatsapp va sorgir la idea. Vam demanar els permisos a l'Ajuntament per trobar-nos a Castellar" expliquen Toni De la Serna i Paco Gordillo, els dos impulsors de la idea, que busquen crear un nou club per reunir a aficionats. De la Serna confessa estar "molt molest, ja que amb aquesta aplicació se'ns està dient que tenim ferralla i nosaltres no ho considerem, ja que passem ITV i paguem els mateixos impostos que la resta. A Espanya els clàssics són un problema i a Catalunya encara més. En uns anys si tot continua així, haurem de veure els cotxes només en un museu". L'organitzador, que entén que els aficionats als clàssics no els fan servir diàriament, afegeix que "el problema principal el tenen aquells conductors amb cotxes de més d'onze anys que no tinguin el distintiu. Què han de fer? Hipotecar-se per comprar un cotxe nou per anar a la feina?".

Però el problema d'aquesta normativa, no només afecta els vehicles majors de 25 anys -els considerats clàssics, tot i que ara s'ha ampliat fins als 30- sinó als dels 2005 i anteriors. Es dóna el cas que el mateix model de desembre del 2005 no pugui circular i un del gener del 2006 sí que ho pugui fer, el que Mònica Xufré de l'associació "Plataforma de Afectados por las Restricciones Circulatorias (PARC) considera "incongruent".

"Aquesta normativa -explica- està aplicada a corre-cuita. El 2004 ja existien aquests nivells contaminants, però a causa de la crisi, van baixar sols. Ara amb el repunt econòmic tornem a les mateixes dades. A Barcelona i la zona de l'Àrea Metropolitana s'han vist obligats a prendre mesures aprofitant la classificació ambiental de la DGT. Això no reflecteix qui contamina i qui no".

A Alemanya la TÜV -l'equivalent a la ITV espanyola- mitjançant les revisions individuals dels vehicles, els classifica per grau contaminant i selecciona els més contaminants, ja que fins i tot es pot donar el cas que en un mateix model existeixin diferències, segons la vida i l'ús que se li hagi donat.
A banda, a les grans ciutats, les restriccions vénen marcades per zones delimitades en corones, on el menys contaminant pot arribar més al centre i es va aplicar d'una manera gradual.

El parc mòbil espanyol és un dels més vells del continent europeu i segons dades de l'ANFAC (Asociación Nacional de Fabricantes de Automóviles y Camiones), a Espanya circulen més de set milions de vehicles de més de 10 anys, sent de 12 l'edat mitjana pels turismes i de 14 pels vehicles industrials. Segons l'ANFAC, el 2026 hi haurà més de quatre milions de cotxes amb més de 20 anys a la carretera.

La pèrdua de nivell adquisitiu per la crisi és la principal causa que aboca a aquesta situació, com indica Xufré, que no creu que aquesta mesura s'hagi "d'aplicar a la part més feble de la societat" i afegeix que "des de la PARC demanen mesures mediambientals i creiem que han de ser solucions creatives i no discriminatòries". A Barcelona el principal agent contaminant no són els vehicles, sinó les activitats portuàries i la Zona Franca, "un fet irrebatible" per a Xufré que afegeix que "estan falsejant les dades per dir el contrari. El del 2006 era un pla cert, en el d'ara ens estan venent la moto. L'administració i els partits polítics no han fet res i la ciutadania no hem de pagar els plats trencats".

La falta de plans d'ajudes com el PREVER o el PIVE tampoc ajuda i, sovint, la carència d'un transport públic efectiu i econòmic pel consumidor a l'Àrea Metropolitana, aboca a l'irremeiable ús del vehicle particular.

De retruc, els vehicles històrics es veuen afectats per aquesta mesura, tot i que no solen ser d'ús habitual. La caça de bruixes per justificar unes dades dubtoses, segons indica la portaveu de la PARC, ha instat una vegada més a prendre mesures a corre-cuita i afectar a un parc mòbil que representa un 5% del total i que en índexs anuals, de manera individual, no representen ni la meitat de la contaminació de qualsevol vehicle de normativa Euro3 o Euro 4 -la vigent des de l'1 de gener-, ja que no solen circular de mitjana més de 1000 km l'any, essent limitats per assegurança en la majoria de casos als 5000 km/any.

En aquest escenari, els aficionats als vehicles històrics volen poder seguir gaudint de la seva afició i que el greuge vers els conductors amb vehicles de més d'onze anys no sigui tal.