L'Actual - Punt de trobada 10 anys després_617x412
L'Actual - Punt de trobada 10 anys després - Joan Mundet
16/02/2018 Actualitat
Primer trimestre i un dia
Miquel Ramos
Com acostuma a passar a aquestes alçades de l'any, una bona part dels desitjos, projectes i decisions que vam prendre tot just en acabar de sonar les dotze campanades, ja s'han oblidat, o traspassat a la carpeta d'assumptes pendents.
Els estanquers estan ben tranquils i no fan cas del acusat descens que s'haurà produït en les vendes de tabac. Saben perfectament que la majoria de fills pròdigs aviat tornaran a casa i que reprendran el seu ritual d'aprovisionar allò que havien arribat a detestar.
Al gimnàs, al mateix ritme en què es varen produir noves altes s'aniran succeint les baixes, amb les excuses tòpiques, amagant l'incapacitat de reconèixer en la majoria dels casos, la manca de voluntat en respectar i complir les promeses que es van fer amb tot convenciment a si mateixos. Serà temps també, de trobar verdaderes gangues a Wallapop, de tota mena d'andròmines i material esportiu quasi sense estrenar. Peses, tensors, bicicletes estàtiques, cintes de caminar... Tot a molt bon preu perquè, realment, fan molta nosa i necessitem imperiosament l'espai per omplir-lo amb altres andròmines i, també, perquè probablement la seva presència ens recorda dolorosament les nostres febleses.
Pel que fa als molt comuns i nobles propòsits de millorar com a persona, podrem topar amb aquells qui no hagin pres aquesta decisió, bé perquè creuen que ells ja són els millors, o bé perquè si alguna vegada ho han intentat, s'han trobat amb una competència aclaparadora i han decidit que no valia la pena esmerçar-hi cap esforç.
Tot depèn en gran part de nosaltres mateixos. Constantment prenem decisions amb el convenciment o la voluntat de fer allò més adient per cada propòsit. El temps passa i així ens anem marcant un camí.
Dissortadament, els dies també estan passant sense que s'acompleixin uns desitjos—coincidents amb els de milions de persones— d'una gent de pau que està injustament empresonada i d'altra a l'exili. En ambdós casos ni la seva voluntat ni la de la multitud solidària sembla suficient per fer-los realitat. La fe mou muntanyes i amb aquesta i quelcom més, els hem de veure ben aviat lliures.
Comparteix
M'agrada
Comentaris