La casella per escolaritzar els alumnes en castellà és il·legal, però els és igual

En base a l'aplicació l'article 155, el govern espanyol s'ha proposat tirar endavant una altra de les seves fantasies: la introducció d'una casella al full de preinscripció escolar perquè els pares puguin triar escolaritzar els seus fills en escoles públiques on el castellà sigui la llengua vehicular (la llengua que empren els mestres a classe). Això no només suposaria un atac contra un model d'èxit que reuneix l'absolut suport de la comunitat educativa, sinó que a més va en contra de la legalitat que el mateix govern espanyol sovint manté com a sagrada i inviolable (en aquest cas, la Llei d'Educació de Catalunya).
Una de les administracions que més freqüentment vulneren la legalitat espanyola i internacional és precisament el govern espanyol. Els primers en incomplir sentències del Tribunal Constitucional són els seus("francs")ministres que, cadascun en la seva pròpia àrea, sovint estan en desacord amb les sentències i no les compleixen, passant olímpicament del que prediquen. Només en relació a Catalunya, el govern espanyol està incomplint un mínim de 34 sentències.
Tenint en compte això, si utilitzem la seva definició d'"estat de dret", la que ens argumenten per intentar justificar la seva agressió vers Catalunya (un Estat on les administracions compleixin les lleis), arribem a la conclusió que Espanya no és un estat de dret. Davant la dantesca realitat que això representa per a una població que majoritàriament ha viscut dècades pensant que vivia en un estat de dret, cal que no ens conformem i combatem cada una de les seves múltiples agressions sobre les nostres vides.
L'escola pública catalana s'ha caracteritzat pel seu paper integrador, convertint-se en un eix vertebrador per una població el 70% de la qual està composta per catalans nascuts fora de Catalunya o fills d'aquests. L'estatus del català al sistema és un dels aspectes fonamentals d'aquest model d'èxit en la integració, permetent accés i pràctica de la llengua pròpia de Catalunya i garantint la supervivència del nostre patrimoni cultural i lingüístic.
Davant la nostra defensa aferrissada de la llengua, hi ha qui ens acusa d'anar contra la llibertat de decisió dels pares. Això és simplement fals. Nosaltres defensem la llibertat dels pares d'escollir l'educació dels seus fills; per això no estem en contra dels models concertat i privat,que permeten que hi hagi una diversitat d'opcions disponibles. Però el model públic, finançat per tots, ha de ser un model dissenyat pels professionals de la comunitat educativa i que maximitzi la convivència i la integració. Aquests professionals ens reiteren que no ens podem permetre tenir un sistema d'ensenyament públic que separi els nens a classe a raó de la llengua que els seus pares prefereixen que els parlin els mestres.
Des de temps immemorables el nacionalisme espanyol ha intentat desacreditar el catalanisme i la seva pota independentista, titllant-lo de "separatisme". L'objectiu en emprar aquesta paraula és la ignomínia: descartar-nos de la normalitat, classificar-nos com a violadors de la convivència. Però és en moments com aquests on es fa més evident que els que busquen "separar" són ells, els nacionalistes espanyols (PP i Ciudadanos, sobretot). Només ells fantasiegen amb la imatge de separar catalans en funció de la seva llengua. Només ells creuen que la ideologia d'una persona, i no les seves accions, fa que es mereixi anar a la presó. Només ells són capaços de demanar la condecoració de certes forces de seguretat per laseva violència vers més de mil votants pacífics. Davant d'aquesta enèsima prova de nacionalisme espanyol ranci i neofranquista, cal lluitar cada envestida i cal que defensem allò que ha fet de la nostra unió, la nostra força.