Història del carrer Major

Ens proposem observar una resumida història del carrer Major de Castellar des de, aproximadament, mitjan segle passat.
De la meva època d'estudiant no en tinc prou dades, perquè les meves estades a Castellar eren esporàdiques, ja no hi vivia habitualment i únicament es produïen durant les vacances d'estiu, tant durant els estudis de Batxillerat com després durant la carrera d'enginyeria.
A més, després, durant cinc anys, pel fet d'estudiar en el Seminari de Barcelona, estava més concentrat en la parròquia que en la resta d'activitats del poble.
El que recordo del carrer Major arrenca des del 1936 en endavant, perquè durant la guerra el meu pare ens envià a Castellar per evitar-nos els perills dels bombardejos de Barcelona.
El carrer Major, llavors, era una via molt tranquil·la, sense asfaltar, de terra rústica, per on passaven els carros de cavall i molts pocs vehicles.
Era un carrer tranquil on amb els meus germans i amb els amics jugàvem a boles, sense cap perill.
Tracto de recordar els veïns que hi vivien, començant pel vessant baix del carrer Major, més amunt de la pujada de Cal Verge. Recordo que hi havia una carnisseria de la família de la Lourdes, que era, crec, on ara hi ha l'oficina del constructor Josep Ardèbol.
Al costat d'on ara hi ha La Caixa, hi havia un ferreter que preparava les ferradures dels cavalls.
Més amunt, pujant i a la dreta, travessant el carrer de les Bassetes, fent cantonada, hi havia la casa de la família Homet, amb un cancell molt ample i senyorial i un celler per a les bótes.
Davant seu, a l'altre costat del carrer, hi vivien els seus cosins, la família Brullet.
Pujant pel costat esquerre del carrer, hi havia la botiga dels Parera, que ara hi continua sent, però com a casa particular, ja que el magatzem-botiga el tenen al carrer Torras.
Més amunt, hi havia i hi ha, la pastisseria Villaró. Després, s'ubicava el locutori de Telefónica, l'espardenyer, i la casa dels Tort.
Continuant per l'altra banda del carrer, després de ca l'Homet, a curta distància, hi ha l'edifici que van fer els Tolrà per a l'Ajuntament de Castellar, actualment convertit en espai social per a diverses entitats, en especial Ràdio Castellar i la redacció del setmanari L'Actual.
Seguidament, més amunt, hi havia la botiga de La Pesca, avui tancada, però habitada per la senyora Núria, antiga propietària.
Més amunt hi havia el taller mecànic, on ara trobem la botiga d'informàtica CM-62, sota la direcció del Sr Vicenç i la Sra Dolors.
Continuant amunt pel mateix costat, hi havia la farmàcia Casanova i la perruqueria de la M. Teresa. Avui, que ja no hi són, ocupa el seu lloc la botiga Stop.
Seguidament, hi havia i hi ha la pastisseria Andreví, seguida pel forn de pa Muntades, avui Forn Sant Jordi del Santi Palma i l'Antònia.
A l'altra banda del carrer, pujant a la dreta, quasi a la mateixa alçada, hi havia l'Ateneu, centre d'esbarjo i bar convertit avui en la sala de petit format i l'Esbart Teatral. Seguidament, més amunt, hi havia la Fonda dels senyors Baqué, avui casa particular dels senyors Arasa.
Seguidament, al mateix costat, hi havia la merceria Montserrat, avui botiga de plaques solars.
A l'altra banda del carrer, pujant a l'esquerra, després del forn, hi havia la perruqueria Sabé del Joanet. Seguidament les cases dels Comas i la pastisseria Rossell. Actualment, la casa dels Comas comprèn les tres vivendes: la de l'antiga perruqueria, la casa central i la botiga de Cal Compte.