El repartiment de 'Barbes de balena'_617x412
El repartiment de 'Barbes de balena'
19/02/2018 Cultura
'Barbes de Balena', les cotilles de la societat
L'obra dirigida per Mònica Bofill es va representar dissabte a la tarda a l'Auditori Miquel Pont
G. Plans
Dolors Aleu i Riera, la primera metgessa llicenciada de l'Estat espanyol, va dedicar la seva tesi doctoral a criticar els efectes perjudicials de la cotilla per al cos de la dona. Qualsevol coincidència amb l'església, també contraria a aquesta peça de vestir, però, era pura coincidència, ja que la religió n'era contrària perquè impedia que les dones es quedessin embarassades. Aleshores, objectiu de la seva subordinada existència.

La figura intrusiva de la doctora en un ofici d'homes -i en un temps encara més d'homes- va esdevenir revolucionària. Era possible que algú, que en arribar a casa s'havia de dedicar a afaiçonar mandonguilles, pogués exposar-se a tenir sang d'una operació incrustada a les ungles?


'Barbes de Balena' aprofita el cabdal d'interès que suscita la vida de la doctora Aleu per donar veu al testimoni d'altres mares i àvies que ningú els va preguntar, mai a la vida, si volien ser mares i àvies. Ho havien de ser i ja està. Probablement sense néixer amb aquest propòsit, l'obra adquireix un tarannà revisionista, ja que fa trontollar allò que ens anticipa l'avui en dia i els seus vestigis.


L'obra, batejada amb un material per fer més rígides les cotilles, condensa molts recursos per caminar. Com la música a través del piano, el cant, la dansa i la mímica. En alguns instants 'Barbes de Balena', sense canviar d'escenari i amb el mateix vestuari, converteix les actrius en quatre peixos oblidadissos per forçar una comparació amb la desmemoria de la societat. L'espectador ha de tenir cintura per no perdre's i ha d'estar predisposat a jugar el simbolisme.


Les actrius desimboltes no només exhibeixen complicitat, sinó que també la traslladen al públic. Embelleixen l'escenari d'arts escèniques, entendreixen l'atmosfera teatral amb la veu d'àvies, testimonis que aporten records personals. Fins i tot hi ha dosis de bon humor i de sorna. I aleshores, en aquest moment en què l'espectador és més vulnerable i ha quedat desemparat, indefens, el missatge cala punyent com una agulla. Esquinça.


El 19 de febrer de 1903, Dolors Aleu i Riera, la primera metgessa llicenciada de l'Estat espanyol, moria. Aquesta setmana se'n compleixen els 115 anys. La doctora celebraria que la cotilla hagi quedat marginada. La peça de roba ja no estreny el ventre de la majoria de joves, ha quedat reclosa al carnaval i a estrambòtics fetitxismes sexuals, apadrinada per gòtics. Però per molt que canviï una moda, el que també ha de canviar, de cap a peus, és la societat.

Comparteix
M'agrada
Comentaris