La idea original va ser de la directora polaca Dorota Kobiela, que juntament amb el seu marit, el britànic Hugh Welchman, van voler fer un llargmetratge sobre les cartes que Van Gogh havia escrit al seu germà Theo. La primera idea va ser fer un curtmetratge, de fet, però de seguida es van adonar que el material donava per molt més. Així, finalment, el resultat és una pel·lícula que narra les últimes setmanes de vida del pintor.
· Com te'n vas assabentar, del projecte 'Loving Vincent'?
Per casualitat. Va sortir un article al diari i el meu pare me'l va donar. En aquest mateix escrit s'hi incloïa un enllaç a la web, on es buscaven artistes per realitzar el projecte. Jo hi vaig enviar el meu dossier. Ells buscaven pintors, no animadors. Jo sóc llicenciada en Belles Arts o sigui que, en principi, hi encaixava. Al cap de quatre mesos em van trucar i em van convidar a visitar l'estudi més gran, a la ciutat polonesa. Vaig estar tres dies de prova i em van agafar.
· Tu i la Sara Campos sou les dues úniques pintores de l'estat espanyol que participeu a la pel·lícula?
Sí, és un orgull. De fet, al principi, ells van començar només amb pintors polonesos. Però després van obrir la proposta a pintors de tot el món. Es van presentar prop de 5.000 candidatures. Finalment, en van escollir 125, entre ells, nosaltres.
· Quant temps de feina ha suposat, aquest muntatge?
Doncs ells van estar pintant la pel·lícula tres anys. Va ser durant els últims 6 mesos que vam accelerar el ritme. Treballàvem de dilluns a divendres, però també algun cap de setmana.
· I com us organitzàveu, tants pintors junts?
Pintàvem uns 80 pintors a la vegada, a l'estudi. Sempre pintàvem allà, i teníem el nostre espai de treball, amb la nostra escena, i amb el nostre material. La relació entre nosaltres, els artistes, era molt bona.
· Quina part de la pel·lícula et van assignar fer?
He fet un total de 374 quadres dels 65.000 que té la pel·lícula. Això, traduït en temps, representa 30 segons de pel·lícula, només! Encara que sigui poc, és molt satisfactori. Els meus quadres no són tots consecutius, sinó que he representat 7 escenes diferents de la pel·lícula.
· I com es pinta, una pel·lícula d'animació?
Partíem d'un quadre original de Vincent Van Gogh. Sovint, repintàvem sobre el mateix, perquè seguíem el "frame" que la productora ens havia proporcionat, amb l'actor real. Jo puc reconèixer els meus quadres i els d'alguns companys, sobretot, amb els que he tingut més tracte i he vist les escenes que han pintat. Nosaltres, no veiem "la pel·lícula" sinó la pintura del nostre company artista. Podíem pintar independentment de conèixer o no l'argument de la pel·lícula.
· Hi ha unes parts de la pel·lícula en blanc i negre, què signifiquen?
Aquests fragments narren parts de la història que Van Gogh no va pintar. Els directors poden, així, narrar els salts enrere i la pel·lícula, a més, no cansa tant que no si fos una pel·lícula de 90 minuts, tota de color. Els moments en blanc i negre són petits descansos visuals.
· Com ha rebut el públic la pel·lícula?
En algunes ciutats ha agradat més que en altres. És arriscat, perquè potser una persona que no està acostumada a tants minuts de pintures es pot cansar, però també és un repte que a nosaltres ens ha encantat fer.
· Ets convidada al BRAM! Com veus aquest tipus de festivals?
M'agraden, és una manera més propera d'explicar com s'ha fet el projecte i també de comentar amb el públic si els ha agradat o no.
- Tarda de Sant Jordi a Castellar
- Castellar, vila d’inquietuds culturals i intel·lectuals
- Formació i ocupació per a 45 persones en situació d'atur
- Ràdio Castellar participa a l'assemblea de Ràdios Locals de Catalunya
- La Generalitat adjudica el condicionament de la B-124 entre Castellar i Sant Llorenç Savall
