Cap a una vida amb zero residus

La Julita Mañosa i el Josep Company han format part del projecte #Rezero en 30 dies, una experiència pionera a tota Europa on cinc famílies catalanes acceptaven el repte de no produir escombraries en un mes.

Una família amb dos nens, una altra amb un nadó, una parella, tres joves en un pis d'estudiants i ells, la parella jubilada. Aquestes cinc famílies havien d'intentar generar el mínim de residus possible durant un mes, entre d'altres accions, eliminant productes i envasos d'un únic ús, canviant els hàbits de consum o planificant la compra setmanal en comerços a granel.

A la parella castellarenca la proposta de participar en aquesta iniciativa li va arribar per mitjà d'uns amics de Castellar. "Ells tenen contacte amb ReZero i ens van oferir si volíem formar part del projecte. D'entrada, ens ho vam rumiar perquè el concepte 'zero residus' ens feia molt de respecte, però finalment ens hi vam decidir", explica la Julita Mañosa.

Al mes d'abril, el Josep i la Julita havien de fer un consum normal, el que havien fet fins aleshores "tot i que a casa ja reciclàvem molt" i havien de guardar les deixalles. Durant aquest mes, la Fundació encarregada del projecte recollia i guardava totes les deixalles que generaven. "L'orgànica no. L'havíem de pesar i apuntar la xifra. Al mes, van venir a casa amb totes les deixalles per ensenyar-nos el que havíem acumulat: ens vam quedar parats de veure el que generàvem dues persones", assegura el Josep Company.

I va arribar maig i el gran repte, i amb ell, un kit d'estris per ajudar-los en el dia a dia a fer un consum conscient. Bosses de reixa per anar a comprar fruita i verdura, ampolles i gots reutilitzables, portaentrepans i carmanyoles per anar a comprar. Tant la Julita com el Josep opinen que el fet de ser els participants amb més edat partien amb avantatge. "En certa manera, ha estat com tornar a com es feien les coses abans, quan érem joves: comprar a granel, anar a la botiga amb l'ouera... Hi ha coses que a casa les hem mantingut sempre, com utilitzar els tovallons de roba, tenir un gibrell amb aigua a la cuina per esbandir les mans i no haver d'obrir tant l'aixeta o comprar el vi a granel", diu la Julita. El Josep afegeix: "També forma part del consum conscient comprar al petit comerç. És impossible comparar a granel o sense tants envasos a les grans superfícies". De fet, molts dels comerciants castellarencs que normalment atenen a aquesta parella han rebut molt bé la iniciativa.

Un dels hàbits que han hagut d'adquirir per intentar reduir escombraries és la planificació setmanal. Per aconseguir tornar a casa de la compra sense envasos d'un sol ús, com poden ser les safates de plàstic de poliestirè, les bosses de plàstic o les llaunes, la parella anava a comprar amb els estris del kit. Per anar a comprar el pa, la bossa de tela, per anar a comprar la fruita i verdura, les bosses de reixa i per anar a la carnisseria o la peixateria, les carmanyoles. "La peixatera ens preparava el peix que li demanava en els tuppers. A més, és molt útil perquè arribes a casa i ho poses directament a la nevera o al congelador, i t'oblides dels papers, dels plàstics i de les safates". La Julita explica que arran d'anar a la peixateria amb les carmanyoles, d'altres clients s'hi han fixat i ara fan servir el mateix mètodes. "La peixatera m'ha dit que ja són cinc persones que s'han animat a fer-hi així".

Tot i posar molta intenció, hi ha hagut coses difícils d'aconseguir, com la llet fresca o certs productes a granel. "Són productes que segurament a Barcelona sí els podem trobar, però a Castellar és més difícil. Per exemple, hem voltat molt per trobar les tradicionals galetes María a granel, però no ho hem aconseguit, hem hagut de comprar els paquets, com sempre", afirma el Josep. També reconeixen que en algun moment han "pecat". "Un dia ens venia de gust una pizza, que ens agrada molt, sabíem que portaria un envàs de sòl ús", diuen rient.

La parella de jubilats va fer una passa més en el desafiament i van incorporar el compostatge. Ells tenen un hort a Cal Botafoc i allà hi ha instal·lat un compostador. Des del mes de maig porten el residu orgànic que generen a casa, la verdura i la fruita, i fan compost. "A la primavera veurem si sortirà o no un bon compost. Ara, fem molt menys viatges a la cantonada a deixar les escombraries als contenidors".

El resultat
Després d'un mes de projecte, el Josep i la Julita van reduir un 50% els seus residus i "sense obsessionar-nos". "Entenem que arribar al zero és molt complicat però ens hem adonat que, sense gaire esforç, sí que es pot reduir un 30 o 40%". Per als jubilats, l'important és que han canviat i adquirit els hàbits i que a més de mantenir-los 9 mesos després, intenten millorar-los.

Aquests enèrgics castellarencs animen la gent que provin a fer petits canvis. "Sense massa mal de caps, poc a poc. Que vagin a la botiga amb tuppers, per exemple. Estar clar que aquestes 5 famílies no canviarem el món, però el millorarem una mica.. Ens van explicar en una de les reunions del projecte que al 2050 hi haurà tantes bosses al mar com peixos i una bossa, triga 600 anys en desintegrar-se! Hem de pensar en el futur".