"Vull retornar la il·lusió dels inicis"

Enric Pasquina va ser el principal impulsor per la creació de l'HC Castellar després d'acabar fart d'haver de marxar fora de Castellar perquè els seus fills poguessin jugar a hoquei. Ajuntant un bon grapat de famílies, el 1999 va néixer el club castellarenc, d'on va marxar el 2006, després de ser president, coordinador i entrenador. A finals del 2017, Pasquina tornava a integrar-se al club grana com a coordinador dels equips de base, per redreçar la situació dels jugadors del futur.

· Com va començar tot?
Vaig engrescar a una sèrie de companys del meu fill que jugaven al Sentmenat i ens van ajudar a crear el club, fent d'entrenadors i jugadors. Vam fer una crida a les escoles i va funcionar bé, amb 50 famílies que ens van ajudar.

· D'on neix la idea de crear el club?
La meva filla volia jugar a hoquei. El meu fill jugava al Sentmenat i vam acabar a Caldes. Després va sorgir la idea i va acabar funcionant. Crear un club des de zero és fàcil perquè tothom té molta il·lusió. Érem una gran família on tothom posava de la seva part.

· Un esperit de club familiar que encara continua...
Continua perquè la major part d'entrenadors d'ara són els que van començar en aquella època, però amb els anys, òbviament, el club s'ha fet gran i s'ha perdut una mica aquell esperit amb el qual el vam crear.

· I com va sorgir la idea de tornar?
M'ho van demanar si volia col·laborar i vaig entrar com a coordinador dels equips de base. Ara porto tres categories, escola iniciació i prebenjamí.

· Com ha trobat el club 11 anys després?
A nivell de club està molt ben estructurat, però crec que falta la il·lusió de l'inici. Aquesta és la meva intenció, vull retornar la il·lusió dels inicis. Sense il·lusió a l'esport es queda tot molt buit.
A nivell tècnic les coses s'estan fent bé, però també vull posar ordre en l'estructura de la base.

· Què és el que falla?
Principalment l'entrada de jugadors al club. Estem fent una crida per captar jugadors a partir del 2011. L'adaptació de jugadors més grans és difícil en un esport exigent com aquest. S'està fent feina a les escoles, però està mal estructurat perquè hi ha molta barreja d'edat i de set o vuit només podem aprofitar a dos. Els nens de vuit o nou anys és difícil fer-los jugar. En aquest aspecte aquest esport és molt cruel, ja que no els pots ficar a un equip perquè no toquin pilota.

· Tot i els problemes, el club és un model d'èxit, amb un primer equip amb gairebé tots els jugadors de la pedrera.
Estem en un esport poc arrelat a Castellar, on no passa com a poblacions on tot és hoquei. Els esports de solera són el futbol i el bàsquet, que també són més econòmics. L'hoquei és car i avui en dia pot ser un problema, tot i que nosaltres cedim el material als que comencen.

· A banda de l'aspecte econòmic, què li falta al Castellar per fer un pas endavant?
En aquests moments no podem fer volar coloms. Tocant de peus a terra, l'únic que ens fa falta és que entrin nens petits. Si portéssim tres anys on entressin 15 nens per temporada, en el futur tindríem equip per plantar cara a qualsevol equip de nivell.

· Com s'ha de fer per convèncer a la gent? Quina és l'estratègia?
Estic donant cops a la junta directiva per aprovar un programa a nivell escolar que permeti fer extraescolars amb nens d'educació infantil de tres, quatre i cinc anys. Ara ja s'està fent, però volem dedicar més mitjans econòmics i focalitzar en els petits, ja que a primària s'estan fent un esforç que no dóna fruits.