"Sempre m'he vinculat amb les associacions del meu poble"

Porta Castellar del Vallès al cor. S'hi ha implicat tota la vida, treballant per tirar endavant associacions emblemàtiques com la SEAC, l'ETC, el Bàsquet Castellar, La Forja i Els Amics de les Arenes, entre d'altres.


· Fill de Castellar i vinculat sempre a diverses entitats?
Sí, vaig néixer l'any 1933, fill de la fàbrica Tolrà. El meu pare va venir com a muntador, ma mare era de Castellar. Sempre m'he vinculat amb les associacions del poble. Ja ho feia el meu pare. L'any 1953, vaig muntar la primera festa dels Quintos, "la Quinta", perquè la paraula "lleva" encara no s'utilitzava. També he estat implicat a l'Esbart, a la SEAC, fundador del bàsquet, al tennis, al Banc de Sang, a la Forja, vaig ser vicepresident de l'Associació Catalana de la lluita contra la droga (1978), a Les Arenes i a l'ANC.
 

· Què en recordes, de l'ETC?
Allà és on vaig enamorar-me de la Roser Lleixà. De conèixer-nos, ja ens coneixíem, perquè Castellar era petit i tothom es coneixia. La meva dona va entrar-hi més tard que jo. Ens vam conèixer fent comèdia i encara en fem, diu ella [riu]. El meu avi va ser un dels fundadors de l'ETC. El meu pare (Antoni M. Castells) i companys com el Ton Pintor, el Joan Ribes, el Canet, van refer l'entitat després d'anys de tancament. Nosaltres vam ser-hi des de l'any 1952 fins al 1963. Vam casar-nos l'any 1959 i, amb els fills, ja no era tan fàcil anar a l'Esbart. Tenim una filla que es diu Maria Mercè, que és mestra, i ens va deixar un fill amb 41 anys, que es deia Toni.
 

· Quina implicació tens amb el Centre Excursionista?
Des del 1954, soc el número 6 de la SEAC (Secció Excursionista Ateneu Castellarenc), que és com es deia abans del CEC. Qui em va iniciar a la muntanya va ser el Joan Pinyot (pare), sortíem a caminar per aquí. No podíem anar gaire al Pirineu perquè només teníem el diumenge de festa. Abans, les distàncies es feien més llargues.
 

· Ets el fundador del Bàsquet Castellar?
Sí. L'any 1957 es va crear el que aleshores es va dir CP Castellar (Centre Parroquial Castellar) perquè es jugava al pati de les monges. El CP Castellar ja existia, era una mena d'esplai. Em van dir que hi havia molta afició al bàsquet i vam muntar el club. El meu amic Antoni Corominas va ser el president i vam viure coses importants, com la visita que ens va fer la Sexta Flota, el torneig a Grasse contra el Mònaco, el Sardenya i un altre equip francès. També vam aconseguir, i això no se sap, que la Delegació d'Esports ens pagués un palau d'esports cobert. Vaig anar a veure el Samaranch i ens va dir que sí, però no es va arribar a fer perquè l'Ajuntament ja havia destinat l'espai a altres coses - s'havia de fer a la plaça Major, on ara hi ha els pisos. Vaig començar a jugar a tennis amb 40 anys, però no em vaig involucrar amb l'equip d'aquí.
 

· Has coordinat el Banc de Sang?
Sí. Ja fa força anys, venia un senyor de Rubí que era comercial tèxtil. Va fer una prova al seu poble per buscar sang i va tenir molt èxit. Va voler fer la prova a Castellar. El doctor Cases, a Castellar, no ho podia gestionar i va avisar el meu pare, que ho va començar a coordinar. I després, vaig seguir jo. Primer, les donacions es feien a l'Obra Social Benèfica; més tard, a la Sala de Plens de l'Antic Ajuntament i, actualment, al local del CEC.
 

· Què ha significat la Forja?
La Forja va néixer l'any 1946 sota l'ombra del campanar. En plena dictadura franquista, o bé t'emparaves amb la Falange o amb l'església. Era molt catalanista i el seu objectiu va ser la defensa de la cultura, la llengua, la llibertat i la justícia social. Crec que avui seria important tenir una publicació similar. Jo hi vaig escriure articles, les cròniques del bàsquet i feia les fotos. La meva primera foto per a La Forja va ser la de l'enterrament de Salvador Torres del Pinetó, assassinat en un atemptat a Casablanca.
 

· Tens una forta vinculació amb l'ermita de Les Arenes?
Hi tenim una vinculació familiar. La meva dona és l'ermitanya major, juntament amb la Maria Teresa Torres. Amb el Pare Vidal referent, fa uns anys la Roser i jo vam acceptar ser-ne els encarregats. Hem mantingut l'espai net i conservat, es fan misses cada primer diumenge de mes, se celebra la festa de les marededeús trobades cada 8 de setembre, s'hi fan noces de plata i d'or, etc. Gràcies al nostre afany, l'ermita del segle X va celebrar el 8è centenari. L'ermita s'ha tornat a integrar al poble de Castellar.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Perseverant

Un defecte que no pots dominar?
Impulsiu

Una persona que admires?
El meu pare

Un lloc?
Les Arenes

Quin plat t'agrada més?
La paella

Un viatge pendent?
Oceania i Àsia

Un animal?
El gos

Una cançó i un músic?
'Rosó' i Lluís Llach

Una data?
1 d'octubre

Un llibre?
'Descobrir Castellar', d'Albert Antonell

Un desig?
Catalunya independent