Els escaladors es preparen per pujar el pessebre al cim de la Castellassa. - M. Antúnez
Els infants es passen el pessebre de mà en mà, abans de l'ascensió. - M. Antúnez
No hi va faltar el tió, que els nens i nenes van cagar per aconseguir el regal. - Cedida
Perspectiva de la Castellassa de Can Torras, diumenge. - M. Antúnez
Pujada ventosa del pessebre a la Castellassa
Diumenge, es va celebrar la 52a pujada a la roca vallesana amb un centenar d'assistents
Marina Antúnez
Diumenge dia 10 de desembre va tenir lloc la 52 Pujada del pessebre a la Castellassa de Can Torras. La jornada matinal va estar marcada pel fort vent que, al cim de la Castellassa, va bufar durant tot el matí. La meteorologia, però, no va fer desistir els prop del centenar d'assistents que va acudir a la cita pessebrista. La convocatòria és una inicitiva del Centre Excursionista de Castellar. Alguns dels excursionistes van pujar a la Castellassa a peu, sortint a les 7.30 hores des del local del CEC. La resta, va començar la caminada a les 9 hores al pla del Girbau, en direcció al Coll de Grua, cap a la Castellassa.
A les 10.30 hores gairebé tothom ja era a la Castellassa, a punt per esmorzar l'entrepà portat de casa. El vent va fer dubtar els escaladors que normalment pugen el pessebre al cim de la roca sobre si pujar o no, ja que les ràfegues eren fortes. Finalment, de tot el grup d'escaladors assistents, uns pocs van decidir-se a fer, com ja és tradició, l'ascensió al cim amb el pessebre ficat en una motxilla, propietat de Josep Sors,i que ha estat emprada per aquest delicat transport des de fa molts anys. L'escultura pessebrista és una obra, feta amb fusta, de l'artista i pessebrista castellarenc Josep Llinares.
Mentre es pujava el pessebre per la roca, l'assistència va cantar unes quantes nadales, tan conegudes com el 'Santa Nit', 'Les dotze van tocant', 'Fum, fum, fum', 'El cant dels ocells' i 'El noi de la mare', amb l'acompanyament de les gralles i d'unes bones bufandes i barretines catalanes per abrigar caps i colls. A continuació, es van repartir torrons, neules i vi dolç i, la canalla, va poder cagar el tió portat expressament a la Castellassa de Can Torras, ben carregat de llaminadures que va cagar per a tots els nens i nenes.
A poc a poc, la comitiva excursionista va anar marxant per tornar, a peu, cap a l'aparcament del Girbau per recuperar els vehicles, o fins a casa, els qui havien sortit a peu de Castellar del Vallès.