Portada 450
Actors i actrius que protagonitzen 'El chico de la última fila'
Actors i actrius que protagonitzen 'El chico de la última fila' (H. Deu)
13/11/2017 - Cultura
"Voyeurisme" i creació literària, al text que presenta l'ETC
'El chico de la última fila' és la nova proposta de l'Esbart
Marina Antúnez
Divendres 10 de novembre s'estrenava 'El chico de la última fila' a la Sala de Petit Format de l'Ateneu, gràcies a la nova proposta de l'Esbart Teatral de Castellar. Dissabte es va poder tornar a veure i, diumenge, davant d'unes 25 persones, els protagonistes de l'ETC van tornar a pujar a l'escenari per expressar, a consciència, el fantàstic text del dramaturg i filòsof Juan Mayorga.

Alfonso Fernández dirigeix, en aquesta ocasió, el muntatge protagonitzat pels actors i actrius Guillem Seuba, Oriol Gibert, Joan Romeu, Clara Sellés, Sara Schlot i Àlex Torrano. Durant més d'una hora i mitja de durada, 'El chico de la última fila' explica la relació que s'estableix entre un professor de llengua i literatura i el seu alumne, que s'asseu a l'última fila de la classe. El noi - el personatge de Claudio - entrega, periòdicament, unes redaccions cada cop més ben elaborades sobre una mateixa temàtica, la que gira al voltant d'un company seu de classe i de la seva família  - el personatge de Rafa -. A poc a poc, els diàlegs ens indiquen que, del que discuteixen realment professor i alumne, és del fet mateix d'escriure, del procés de creació d'una obra literària.

Al voltant dels dos protagonistes, encarnats pels actors Guillem Seuba com a Claudio i Joan Romeu com a professor Germán, a l'escenari, podem reconèixer altres personatges que acaben de donar cos al text i als protagonistes. La dona del professor, una amant de l'art contemporani, una dona esnob i permanentment insatisfeta de la crítica i el mercat de l'art, i el matrimoni i pares del Rafa, el company de classe; ell, el pare, només preocupat pels resultats del bàsquet, les notes del fill, d'aconseguir més poder dins de l'empresa on treballa; ella, una advocada que no va acabar la carrera, frustrada i sense feina, que només viu per a les coses materials que veu a les revistes de disseny d'interiors i que enveja tenir. Ens trobem, doncs, davant d'uns personatges intel·lectualment buits, que marquen un contrast amb el professor i l'alumne, interessats cada cop més en el procés literari que experimenten i gaudeixen.

'El chico de la última fila' també ens fa, com a espectadors, còmplices del "voyeurisme", volem saber què passarà a la casa del Rafa com sabem que ho vol el professor del Claudio i, de retruc, la seva dona. Qui vol el següent capítol? De ben segur, que més d'un del asseguts a la platea. La condició humana és la que és, independentment d'on situem l'escena. Aquesta forma magistral d'arribar a interpel·lar el públic és mèrit de Mayorga, això és clar, i aquest mèrit ha estat reconegut arreu del món. I, segurament, per això el director francès François Ozon en va voler fer una pel·lícula - que es va titulat 'En la casa'.

Però no només el text és bo, complexe, ric en matisos i referències literàries, com pertoca al cas que ocupa, sinó que cal reconèixer també els mèrits de Fernández, com a artífex del muntatge que encara es pot veure a l'ETC els propers 17, 18, 19, 24, 25 i 26 de novembre. I dels actors i actrius que posen cos i veu als personatges, amb força encert, al servei del text d'un manera que arriba a tocar la fibra. Sense fer plorar, sense fer riure, sense estridències, sinó fent el que ha de fer un text, que és ser comprès.
M'agrada
Comentaris