La sagrada constitució espanyola

Durant aquestes últimes setmanes hem sentit a parlar molt de la Constitució Espanyola, especialment de l'article 155 del títol VIII que fa referència a les comunitats autònomes. Des del govern central han fet servir la constitució com a llei suprema per respondre a les demandes de sobirania del poble de Catalunya. El debat, que té un rerefons purament polític, s'ha traslladat al camp de la legalitat enlloc d'enfocar-lo des d'un punt de vista de la legitimitat o del debat polític. La constitució espanyola del 1978 té moltes deficiències, com estem comprovant recentment, i necessita una revisió urgent. El més sorprenent de tot és veure com els "grans defensors" de la constitució són al mateix temps els que sistemàticament han violat molts dels seus articles durant els seus períodes de gestió pública. Si fem una lectura ordenada de la carta magna veurem que abans d'arribar a l'article 155 hem de passar necessàriament pel títol I que parla dels drets i deures fonamentals de tots els espanyols. En aquest títol podem trobar alguns dels següents articles:
Artículo 35 1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo...
Es complicat argumentar que un país amb un 17,1% d'atur (del qual gairebé un 40% d'atur juvenil) i un sou mínim interprofessional de prop de 700 € està complint amb aquest article. Al mateix temps, estudis recents quantifiquen l'escletxa salarial entre homes i dones prop del 23%. La discriminació per qüestions de sexe es doncs, fàcilment palpable. Les reformes laborals imposades pel PSOE, el PP i amb el suport de CiU han atacat frontalment els drets de la classe treballadora, empobrint-la i són, en virtut d'aquest article, clarament anticonstitucionals.
Artículo 40 1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables…
Les polítiques d'austeritat imposades durant la última crisi econòmica han reduït en gran mesura la qualitat de vida de les classes populars i han propiciat un distribució encara més desigual de la renta. La justificació per part dels governants era que calia retallar els serveis públics de l'estat del benestar per ajustar-se a l'estabilitat pressupostaria imposada des de Brussel·les. Aquesta es una mostra més de la hipocresia dels nostres governants que s'omplen la boca de legalitat i sobirania del poble espanyol però venen aquesta sobirania als tecnòcrates de la troica a la primera de canvi. Com molts economistes de prestigi van predir les polítiques de contracció econòmica no han aportat estabilitat pressupostaria sinó més aviat han posat en perill la sostenibilitat dels serveis de l'estat del benestar perquè l'augment de l'atur i la baixada de salaris han reduït la recaptació d'impostos.
Artículo 47 Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna…
La gran majoria dels desnonaments produïts durant la Gran Recessió han estat clarament anticonstitucionals doncs estaven deixant sense vivenda digna famílies senceres moltes d'elles amb menors al seu càrrec. Veiem per tant que les demandes que durant tants anys ha estat fent la PAH no responien a res més que al compliment de la pròpia constitució. La regulació de l'ús del sòl per part dels òrgans públics ha estat justament la d'afavorir l'especulació privada i ha anat totalment en contra de l'interès general. Exemples clars d'aquest fet han estat les requalificacions de terreny públic per afavorir grans empreses constructores o la venta de vivenda pública a fons voltors.
Podríem continuar enumerant desenes d'articles de la constitució que s'estan vulnerant dia a dia però sembla que els grans defensors de l'ordre constitucional no s'han llegit ni tan sols la carta magna a la que fan referència diàriament. És paradoxal que els mateixos que ara s'emparen darrere la constitució són els que la van rebutjar al 1978, doncs la consideraven massa progressista. Haurien preferit una continuïtat del règim franquista. Encoratgem, per tant, als grans defensors de la unitat d'Espanya que es llegeixin la constitució i que siguin tan ferms portaveus dels articles 2 i 155 com de tots els articles compresos entre aquests dos.