L'alcalde, Ignasi Giménez, amb el cap de l'Oficina Tècnica de parc de la Diputació, Ramon Espinach - J. R.
21/11/2017
Actualitat
Estimar el Parc a través del coneixement
Prop de 40 estudiosos donen a conèixer a Castellar els seus treballs sobre gestió, ús públic, història, ecologia, fauna i flora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt
Afegeix el teu comentari
Castellar del Vallès celebra avui i demà la IX Jornada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, una mirada al panorama de l'activitat acadèmica i intel·lectual que es fa sobre la muntanya i que ha congregat uns 37 experts en àmbits com la gestió, ús públic, història, ecologia, fauna i flora.
Les jornades, que es van començar ara fa trenta anys coincidint amb la declaració de Sant Llorenç com a parc natural, ja van fer-se a la vila el 2001. La iniciativa respon al fet que "en el parc hi passen coses, més enllà d'allò que fa el propi parc, és un territori viu, amb mirades que s'hi projecten des dels àmbits acadèmics i socials i per això són una plataforma per donar a conèixer i compartir els coneixements", apuntava Ramon Espinach, cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que va donar la benvinguda als ponents.
En aquest sentit, l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, va agrair els estudiosos "la feina feta aquests anys per la suma d'hores i de dedicació" i va subratllar que "és difícil poder estimar una cosa si aquesta no es coneix i el que esteu fent -adreçant-se als estudiosos- és aproximar també al conjunt de la població aquesta estima que sentiu per aquest espai, que és tan proper a nosaltres, i que d'alguna manera ens feu més proper a través de la divulgació dels vostres estudis". Espinach coincidia a dir que una altra característica del parc "és teixir complicitats". Tot i que la responsabilitat de la gestió del Parc en primer lloc recau en la Diputació "seria una beneteria que ho pretengués fer pel seu compte. Per tant, permanentment es busca la coordinació amb el 12 ajuntaments que configuren l'esplai i teixint complicitats amb el conjunt d'agents socials públics i privats interessats en la gestió del territori", va afegir Espinach.
150.000 VISITES ANUALS A LA MOLA
Àngel Miño, director del ParcNatural de Sant Llorenç del Munt, ha estat el primer a intervenir a les jornades. Ell ha posat èmfasi en el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, que va ser declarat Monument Històric el 1931 i, més tard, Bé Cultural d'Interés Nacional. És un punt d'atracció per als visitants que pugen a La Mola, que rep més de 150.000 visites anuals. "De vegades, et pots trobar fins a 5.000 persones dalt del cim", constata Miño. Precisament, "cal trobar aquest punt d'equilibri entre els valors naturals i culturals amb l'ús social i amb el desenvolupament econòmic perquè són espais vius", afegeix Espinach. Miño ha abordat la necessitat d'abordar les actuacions al monestir i als edificis auxiliars per millorar l'eficiència energètica i la gestió de residus. "Els paisatges que imperen al Parc són forestals però la característica principal és que no són verges, de vegades diem que són intervinguts per la mà de l'home, que li ha donat forma de la mateixa manera que el terrissaire dona forma al fang per fer una olla", ha advertit el cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació.
Sant Llorenç va ser un parc natural abans que existís la figura administrativa de parc natural. El 1982 quan la pressió popular va obligar les administracions perquè hi hagués una protecció més ambiciosa. El Pla Especial del 1982 ja oferia un marc de protecció que confinava els processos d'urbanització en els llocs on estaven. L'any 1987 ja hi va haver la declaració formal de Parc Natural.
LES APORTACIONS FETES DES DE CASTELLAR
Les jornades, que es van començar ara fa trenta anys coincidint amb la declaració de Sant Llorenç com a parc natural, ja van fer-se a la vila el 2001. La iniciativa respon al fet que "en el parc hi passen coses, més enllà d'allò que fa el propi parc, és un territori viu, amb mirades que s'hi projecten des dels àmbits acadèmics i socials i per això són una plataforma per donar a conèixer i compartir els coneixements", apuntava Ramon Espinach, cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que va donar la benvinguda als ponents.
En aquest sentit, l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, va agrair els estudiosos "la feina feta aquests anys per la suma d'hores i de dedicació" i va subratllar que "és difícil poder estimar una cosa si aquesta no es coneix i el que esteu fent -adreçant-se als estudiosos- és aproximar també al conjunt de la població aquesta estima que sentiu per aquest espai, que és tan proper a nosaltres, i que d'alguna manera ens feu més proper a través de la divulgació dels vostres estudis". Espinach coincidia a dir que una altra característica del parc "és teixir complicitats". Tot i que la responsabilitat de la gestió del Parc en primer lloc recau en la Diputació "seria una beneteria que ho pretengués fer pel seu compte. Per tant, permanentment es busca la coordinació amb el 12 ajuntaments que configuren l'esplai i teixint complicitats amb el conjunt d'agents socials públics i privats interessats en la gestió del territori", va afegir Espinach.
150.000 VISITES ANUALS A LA MOLA
Àngel Miño, director del ParcNatural de Sant Llorenç del Munt, ha estat el primer a intervenir a les jornades. Ell ha posat èmfasi en el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, que va ser declarat Monument Històric el 1931 i, més tard, Bé Cultural d'Interés Nacional. És un punt d'atracció per als visitants que pugen a La Mola, que rep més de 150.000 visites anuals. "De vegades, et pots trobar fins a 5.000 persones dalt del cim", constata Miño. Precisament, "cal trobar aquest punt d'equilibri entre els valors naturals i culturals amb l'ús social i amb el desenvolupament econòmic perquè són espais vius", afegeix Espinach. Miño ha abordat la necessitat d'abordar les actuacions al monestir i als edificis auxiliars per millorar l'eficiència energètica i la gestió de residus. "Els paisatges que imperen al Parc són forestals però la característica principal és que no són verges, de vegades diem que són intervinguts per la mà de l'home, que li ha donat forma de la mateixa manera que el terrissaire dona forma al fang per fer una olla", ha advertit el cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació.
Sant Llorenç va ser un parc natural abans que existís la figura administrativa de parc natural. El 1982 quan la pressió popular va obligar les administracions perquè hi hagués una protecció més ambiciosa. El Pla Especial del 1982 ja oferia un marc de protecció que confinava els processos d'urbanització en els llocs on estaven. L'any 1987 ja hi va haver la declaració formal de Parc Natural.
LES APORTACIONS FETES DES DE CASTELLAR
Dels 37 treballs que s'han exposat a les jornades, destaquen les fetes per entitats o autors castelllarencs, concentrats a la sessió d'aquest dimarts. Joan Roura, del Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar, ha explicat la feina feta per la secció. "Fa 10 anys un grup de jubilats ens vam proposar estudiar com reconstruir barraques de vinya", va començant dient Roura, que va afegir que ja n'han identificat 146, de les quals 57 estan situades entre el Parc i el preparc. Roura ha explicat als assistents a les jornades que de cada barraca que identifiquen en fan una fotografia, una fitxa amb les seves característiques i un croquis amb les seves dimensions. Una operació idèntica es realitza una vegada ha acabat el treball de reconstrucció. La intervenció de Roura es va centrar en les barraques de vinya a l'obaga del Guix i els seus camins d'accés. Les construccions, situades a Sant Feliu del Racó estan fetes amb conglomerat, excepte una que està feta amb còdols.
El president de l'Arxiu d'Història de Castellar - Centre d'Estudis del Vallès, Oriol Vicente, ha parlat de les rutes literàries Passejant amb Miquel Desclot (2012), la QRuta Arús (2014) i la Ruta Joan Oliver (2017) i de com aquests projectes suposen "unes eines de valorització del patrimoni cultural" de l'entorn. Aquestes rutes, fetes amb la col·laboració de diferents col·lectius i fins i tot centres docents suposa veure el paisatge de la zona "a través dels ulls dels autors, tenint en compte l'accessibilitat i els aspectes educatius, així com l'aplicació de tecnologies de la informació i la comunicació". Finalment, Albert i Òscar Masó, en una col·laboració del CEC, la UES i el Centre Excursionista de Terrassa han exposat el seu treball sobre els llibres de registre dels cims de les agulles i roques de Sant Llorenç de Munt. Aquests llibres rescollien les signatures i dades relacinades amb els escaladors i la vida social de cada època.
El president de l'Arxiu d'Història de Castellar - Centre d'Estudis del Vallès, Oriol Vicente, ha parlat de les rutes literàries Passejant amb Miquel Desclot (2012), la QRuta Arús (2014) i la Ruta Joan Oliver (2017) i de com aquests projectes suposen "unes eines de valorització del patrimoni cultural" de l'entorn. Aquestes rutes, fetes amb la col·laboració de diferents col·lectius i fins i tot centres docents suposa veure el paisatge de la zona "a través dels ulls dels autors, tenint en compte l'accessibilitat i els aspectes educatius, així com l'aplicació de tecnologies de la informació i la comunicació". Finalment, Albert i Òscar Masó, en una col·laboració del CEC, la UES i el Centre Excursionista de Terrassa han exposat el seu treball sobre els llibres de registre dels cims de les agulles i roques de Sant Llorenç de Munt. Aquests llibres rescollien les signatures i dades relacinades amb els escaladors i la vida social de cada època.
Comparteix
M'agrada
Comentaris
Identificar-me. Per escriure un comentari has d'identificar-te com a usuari de Lactual.cat
Registrar-me Si encara no ets usuari de Lactual.cat, registra't ara.
Més Actualitat
