Economia, quin mal de cap!

L'economia és un concepte que ens envolta constantment i està relacionada gairebé amb totes i cadascuna de les accions i decisions que prenem quotidianament durant el dia i al llarg de la nostra vida. I no només ens afecta a nosaltres, també directament a les persones que coneixem i indirectament a les que no coneixem. Tanmateix, sovint observem l'economia com si fos totalment aliena a nosaltres; com quelcom que es comenta a la televisió, que s'explica a la universitat i que té un apartat separat als diaris.
Doncs tot el contrari, l'economia ens condiciona i la nostra conducta influeix en l'economia. En realitat l'economia té el seu origen en la família, en un petit nucli d'individus que s'havia d'organitzar per disposar del necessari per viure. El mot economia ve del grec oikonomia (perdoneu que no ho escrigui amb la grafia grega) formada per oikos, que vol dir llar i nomos que vol dir administració.
Amb el temps les famílies es van agrupar en clans, poblats, tribus, ciutats… fins arribar a constituir països i llavors l'economia va deixar de ser únicament familiar per assolir funcions molt més col·lectives. Així podem definir l'economia com una ciència que té com a objectiu estudiar els recursos disponibles i la manera d'administrar-los per satisfer les necessitats de les persones.
I per a què serveix l'economia? Alguns direu que per fer-nos venir mal de cap i estressar-nos a final de mes, però no és això. Teòricament l'objectiu de l'economia és millorar les condicions de vida i el benestar de les persones. Us sembla utòpic? Doncs no ho és. El que passa és que els recursos disponibles en el planeta són limitats, és a dir escassos, i les necessitats humanes són il·limitades, és a dir sempre volem més. Per aquest motiu no ens queda més remei que administrar els recursos per intentar aconseguir l'objectiu que he esmentat abans: el màxim benestar possible. No cal dir que aconseguir-ho és molt difícil, segurament impossible.
Arran d'aquesta necessitat d'administració dels recursos en entorns suprafamiliars, s'estableixen sistemes d'administració i neix la necessitat de persones que els posin en marxa i els controlin: els polítics.
Quan tractem l'administració familiar quotidiana basada en la distribució d'ingressos personals, facturació d'un comerç, d'un autònom i fins i tot empreses, parlem de microeconomia. I quan tractem el funcionament econòmic des d'un punt de vista global com un conjunt integrat, llavors parlem de macroeconomia. En aquest segon apartat s'inclou l'estudi i seguiment de l'economia de Catalunya com a país. I com està avui Catalunya?
Doncs podem dir sense complexos que Catalunya és capdavantera en l'avenç de l'economia espanyola. Abans d'arribar a la complexa situació sociopolítica (convertida en judicial pel govern central) i basant-nos en les dades aportades per l'INE, pel Banc d'Espanya, el Ministeri d'economia i altres entitats destacades en l'àmbit econòmic, Catalunya es mantenia amb un creiexement del PIB de l'ordre del 3,6%, només superada per la Comunitat Valenciana, mentre que el conjunt de l'estat estava al 3,1%. Mig punt és una diferència notable en termes macroeconòmics. Les perspectives de creixement venen donades per la capacitat històrica de treball, organització, administració i emprenedoria, i per l'atractiu cultural i geogràficament estratègic del país.
És evident que el conflicte actual farà retrocedir les expectatives de creixement, però tot i que aquest serà menor que el trimestre anterior, l'activitat comercial es manté dins d'un marges acceptables. Es notarà l'impacte que suposa la incertesa que afectarà les decisions de consum familiar i les inversions empresarials, però això no conclou que s'hagi de produir un gran daltabaix econòmic.
Després de tot, no existeix cap precedent de tensió política de similars característiques en els darrers 40 anys i per tant hem de confiar en la capacitat econòmica de Catalunya.