Oriol Garcia: "el meu somni és retirar-me al Castellar"

Sorgit de la pedrera de l'HC Castellar i format a la del FC Barcelona, Oriol Garcia (Castellar, 1996) ja va deixar moltes empremptes de qualitat en les categories inferiors dels dos equips.

L'Oriol, un davanter ràpid i àgil, ja ha debutat a la màxima categoria de l'hoquei estatal amb el Citylift Girona HC i ja ha deixat clar, que és una de les millors apostes de futur d'aquest esport. Amb un palmarés envejable abans d'arribar a l'Ok Lliga -Copa de la Princesa i Lliga amb el Barça B i dos campionats d'Espanya i Catalunya- aquest castellarenc de 21 anys va deixar el FC Barcelona a finals de la passada temporada per emprendre la vida professional per terres gironines.

"A la meva posició, el canvi de categoria és difícil, ja que un nivell com el de l'Ok lliga és tot molt diferent. M'està costant agafar confiança, però vull anar a poc a poc" confessa el jugador, que encara no ha aconseguit estrenar-se com a golejador a la màxima divisió de l'hoquei nacional. "Tot canvia molt, els entrenaments, l'exigència. Tothom s'ho pren molt en serio i sempre has de guanyar" afegeix mentre admet que el seu dia a dia "és molt semblant" a quan estava al Barça i no era professional.

Tot i això, reconeix que "al Girona, tot i ser un club que només porta dos anys a la categoria, comences a fer quelcom important i els nens et comencen a reconèixer i t'aturen pel pavelló persignar autògrafs".

En un esport com l'hoquei, poder viure professionalment només de l'esport és una quimera, a no ser que juguis a l'estranger o en un dels equips potents de la lliga com el Barça, el Liceo o el Reus i Garcia es va decantar pel Girona, tot i tenir més ofertes, per les oportunitats que li donava una ciutat com aquesta a l'hora d'estudiar: "les condicions i el projecte eren bons, però tenir la universitat a prop és un luxe".
"El Girona és un club humil. Al Barça estaves acostumat a tenir-ho tot i el canvi es nota molt, però la majoria de coses, com per exemple els viatges, són molt semblants" explica sobre la vida en el nou club.
Amb l'objectiu d'assentar-se a la categoria, l'Oriol vol "ajudar que l'equip es salvi" tot i que "el que vingui després serà un premi i classificar-nos per la Copa del Rei seria sensacional".

Tot i no haver anotat cap gol encara, l'ansietat la deixa a la banqueta quan surt a pista, on juga amb companys amb la mitjana més alta d'edat de la lliga (26,8), tot i que el gruix dels jugadors estan entre els 20 i els 25. "Estic tranquil, però a vegades sí que fa ràbia no aconseguir cap gol després d'haver tingut tres o quatre ocasions" admet el jugador, que no té cap mania ni superstició a l'hora de jugar.

Amb tres dies d'entrenament setmanals a la tarda -els jugadors treballen o estudien- pot compatibilitzar els estudis amb l'esport i explica que "al Barça tot era molt diferent, ja que la majoria viuen d'això". El pas pel club blaugrana sempre marca i l'Oriol no amaga el somni de poder tornar algun dia a un equip de referència: "no ho tinc al cap ara mateix. Estic al Girona i ho donaré tot per aquest club. Vaig dia a dia i sempre dono el màxim. Quan arribi el moment ho hauré de valorar".

El davanter és un habitual als partits del 'primera' grana al Dani Pedrosa i sempre que els seus compromisos amb el Girona li ho permeten, és un més a la grada del pavelló que el va veure néixer esportivament. "Sempre que puc vaig a veure als meus amics jugar, tal com fan ells amb mi. Tinc molts records de l'època del Castellar, amb els que vam aconseguir ser subcampions d'Espanya i campions de Catalunya en alevins. Els meus millors amics juguen al Castellar. Encara que estigui lluny del club i de casa, aquest sempre serà el club que porto al cor. Un dels meus somnis és retirar-me al Castellar".

Un somni que seria també el del club, on de ben segur estarien encantats en tornar ajuntar aquell 'Dream Team' d'alevins que tantes jornades de glòria van donar al conjunt grana.
Certament, la pedrera castellarenca sempre ha funcionat a la perfecció i ara són el Ferran Garcia -germà petit de l'Oriol- i l'Arnau López, els dos al Barça, els que agafen el relleu del davanter per arribar al cim de l'hoquei patins.