Espectacle al Puigverd (73-55)

Feia anys i panys que el Pavelló Puigverd necessitava un partit com el d'avui. No només per la important victòria enfront del Sedis Hydrology (73-55) lleidatà, sinó pel canvi de mentalitat d'un equip que, acostumat a perdre als últims temps, ha fet de l'espectacle la seva gran virtut, capgirant una perillosa tendència que ja s'havia fet quotidiana.

Fosos i doblegats van quedar els jugadors groc-i-negres després de perdre la categoria al pavelló de les Naus de Sabadell en l'últim play-out de descens de la temporada passada. El què durant quatre anys havia estat una rutina salvable es convertia en malson amb el descens de Copa Catalunya a Primera Catalana. El club encara esperava un miracle que no es va produir per aconseguir una plaça en la divisió més alta del bàsquet català. Després, desbandada i silenci. Un silenci que es va trencar amb l'arribada a la banqueta de Raúl Jodra, un tècnic arribat del Baix Llobregat i sense contaminar per l'ambient castellarenc.

Amb els brisalls de la temporada anterior, Jodra aconseguia una mescla de veterania i joventut amb una base de jugadors de la casa i nous talents, d'entre els quals es trobaven el nord-americà Marquie Smith -talent al més pur estil NBA- i el retorn del fill pròdig, Albert Cadafalch, que després d'un any a EBA amb el Sant Nicolau va decidir tornar a casa per divertir-se i tornar a ser el d'abans.

Ja al primer partit de la temporada enfront l'AESE hospitalenc -equip que el combinat entrenat llavors per Carles Company va enviar a aquesta divisió- l'equip va demostrar el seu potencial. Justos de jugadors i encara molt verds, els groc-i-negres van doblegar a la segona jornada al Gavà (72-73), quedant inèdits a la tercera per l'1-O i caient per la mínima a la pròrroga en un partit estrany enfront el Tecla Sala (66-65).

A la cinquena jornada, de nou al Puigverd, l'equip arribava amb més rodatge i amb alguns aspectes més polits, tot i que com explica Jodra "encara ens queda temps per arreglar alguns aspectes del joc".

En un horari canviat -18.30 h- a causa del desplaçament de l'equip rival, el Puigverd presentava l'aspecte habitual dels últims anys, amb la grada mig buida i poc soroll ambiental.

El primer període no era gaire alentidor i els lleidatans s'imposaven per quatre punts de diferència (14-18), però sense cap sensació de superioritat ni de què els poguessin esguerrar la tarda. El tècnic local rotava bé la banqueta creant dos quintets diferents i molt compensats entre ells per evitar les mancances del joc interior, que amb un Jordi Navarro crescut sota cistella i un 'Cada' portant la batuta del joc donaven flexibilitat als locals.

Era al segon quart, quan Smith feia un pas endavant. Un parcial de 7-0 capgirava el marcador (19-18) agafant per sorpresa als blanc-i-blaus i per desesperació de David Vallvé. El nord-americà seguia sumant punts de tres en tres amb dos tirs més des del perímetre, però el Sedis replicava amb cinc punts (25-27) a 4,15 del final. El '2' del Castellar destrossava la cistella amb una esmaixada després d'una entrada amb salt inclòs digne del mateix 'Air' Jordan, deixant bocabadats als assistents, que embogien amb un segon de retràs després de creure el que havien vist. El rival quedava tocat davant l'allau de talent i 'Cada' ho arrodonia amb triple sobre la botzina, marxant al descans amb cinc punts de diferència (36-31).

Jodra posava les cartes sobre la taula i treia al cinc de gal·la a l'inici del tercer període -Smith, Navarro, Cadafalch, Germà i Junyent- tot i que una rigorosa antiesportiva de 'Cada' i una falta en atac d'Enric López capgiraven el marcador pels visitants (38-39). Amb Smith a la banqueta, l'equip es feia l'amo sota cistella i capgirava de nou gràcies a l'encert perimetral de Cadafalch, aquella faceta que es va trobar tant a faltar la temporada passada. Una antiesportiva de Germà -rigorosa com l'anterior- i un triple anterior, tornava a ficar el Sedis al partit, acostant-se perillosament al marcador (47-45) per acabar els 10 minuts amb una diferència mínima (49-48).

Però de nou apareixia el canell d'or de Smith per anotar un triple només començar i el Castellar eixamplava una diferència que no es reduiria més en la resta del partit. Els locals s'agradaven i donaven espectacle amb passades sense mirar, assistències perimetrals des de la zona interior, ballant-li a un rival que ja havia abaixat els braços. 'Cada' posava en safata de plata un 'alley oop' al '2', que no dubtava en tornar a destrossar la cistella. El base tornava a demostrar l'entesa amb el seu company, quan després d'una recuperació i entrant sol a cistella, enviava enrere la pilota pel damunt del seu cap per rendir el pavelló als peus de Smith, que tornava a esmaixar per tercera vegada, en una jugada digna dels mateixos Harlem Globetrotters.

La cirereta arribava en forma de triple, que sentenciava amb el 73 a 55 final, amb el bonic gest del nord-americà d'aturar el joc a vuit segons del final, per evitar un parcial major.

"Sabíem que era important guanyar bé i hem treballat per a fer-ho. A la primera part no hem pogut frenar els tirs exteriors d'ells i no hem ajustat bé els detalls. Ho hem arreglat a la segona part, amb una millor defensa. Ha anat bé i hem sortit molt concentrats en l'última part" ha explicat el tècnic Raúl Jodra sobre el parquet del Puigverd. "Sabem que casa nostra ha de ser un fortí i que els nostres pilars han de residir en la defensa. Som un equip molt nou, amb gent molt jove i que no ha tingut participació en temporades anteriors i ara tenen un rol més important. Els jugadors han fet el que havien de fer quan s'havia de fer i per això ha anat així el partit" ha matisat.

Ara el club només somia en poder omplir el pavelló cada diumenge a la tarda -l'entrada és sempre gratuïta- i crear l'infern necessari per lluitar el retorn a Copa Catalunya, després de crear un projecte que sembla anar ben encaminat.

El CB Castellar és novè, tot i que amb un partit pendent contra el Nou Bàsquet Olesa que en cas de victòria podria col·locar l'equip en primera posició, abans de visitar dissabte (18.00 h) vinent al CB Prat (4-1), un dels equips potents de la categoria juntament amb l'AESE i el Sant Joan Despí, amb els que haurà de lluitar per aconseguir l'ascens.