Els carrers de Castellar traspuen història

Dissabte al matí el Correllengua d'enguany va posar punt i final amb l'itinerari "Caminant amb la Història: República i Guerra Civil", a càrrec de l'historiador Llorenç Genescà. La ruta va recórrer espais emblemàtics amb l'objectiu de valorar la memòria de la vila i restituir-la. "Castellar és una peça més del trencaclosques de la història, una part que ajuda a entendre un tot", va explicar Genescà.

El recorregut va començar davant de l'antic ajuntament, al carrer Major. Allà es va proclamar la Segona República, es va hissar la bandera i es va cantar els Segadors. La ruta va continuar fins a l'Escola Emili Carles, finançada per l'empresari tèxtil Josep Tolrà, amic de Lluís Companys que morí a l'exili. Curiosament, és un dels pocs edificis que conserva simbologia republicana, ja que no va ser destruïda pel franquisme: un emblema sense la corona borbònica. El 1931 hi havia 713 infants menors de 15 anys a la vila, va assenyalar Genescà. I va afegir: "Per a la República l'educació va esdevenir un pilar per a construir la societat".

La ruta va continuar fins al passeig i es va dirigir cap a la Biblioteca, que porta el nom de qui fou alcalde des del 1931 fins al 1939, el republicà Antoni Tort. A Castellar es va constituir un Comitè Català de Milícies Antifeixistes que, juntament amb grups anarcosindicalistes que no eren de la vila, van matar nou persones. Genescà va subratllar la idea que, en els pobles, on es teixia una xarxa de relacions humanes estreta entre veïns amb ideologies divergents, "la Guerra Civil no va ser un conflicte entre germans, sinó un cop d'estat contra tot un sistema que volia gestar la democràcia". A Castellar, al final de la Guerra Civil hi hagueren vint-i-nou nois morts, enviats al front de batalla o fruit de la repressió.

La següent parada fou la casa que va pertànyer a Lluís Companys, que amaga un reguitzell d'anècdotes conegudes gràcies a les entrevistes de Ràdio Castellar a testimonis de la vila que van conviure amb la família del President afusellat. A continuació la ruta va passar per l'Arxiu d'Història i, tot seguit, es va dirigir a Cal Gorina, un espai que va pertànyer a una família franquista. L'itinerari va acabar davant de l'Ajuntament de Castellar, on Genescà va narrar la vivència del castellarenc Francesc Comellas, pres número 4.717 a Mathausen que va fugir en un trasllat de camp de concentració i es va salvar en trobar soldats americans.

Llorenç Genescà afirma que hi ha un cert desequilibri entre el pes de la història que guarda la vila i la lleugera consciència que en tenen els castellarens: "en general hem estimat poc la història del nostre municipi, l'hem conegut poc, encara que des de fa cert temps hi ha hagut entitats, nuclis i persones que s'han mogut i s'hi han interessat". És per això que actes com aquest, ajuden a "estimar espais del municipi i posar en valor el nostre patrimoni, amb coneixement", segons va declarar Genescà.