· Ens expliques en què s'inspira l'espectacle 'Dolce vita'?
És un espectacle dels meus, inspirat per la cançó de Ryan Paris 'Dolce vita'. A partir de la música, vam anar a parar a la pel·lícula i a altres llocs. Faig números de participació, de grans il·lusions i visuals, tot ambientat amb els tòpics típics italians. No aprofundim en la Itàlia, sinó que simplement, fem servir referents que fan riure i música italians.
· Per tant, la 'Dolce vita' és només una excusa?
Sí, de fet, sempre busco excuses, jo faig servir la màgia per fer riure i distreure la gent. Itàlia dona molt joc.
· Quan vas estrenar la proposta?
Doncs fa un any, i estrenat en gira. Portem moltes funcions i funciona molt bé. El fet de no haver-lo fet cada dia, fent temporada, és una cosa nova per mi i n'estic molt content, només fem funcions el cap de setmana.
· Portes gaire escenografia?
Doncs no. A vegades, l'escenografia ajuda molt però també pot fer molta nosa perquè, a diferència de la il·luminació, que té una importància vital, l'escenografia pot despistar i empitjorar els efectes òptics que vols provocar amb la màgia. Només posem escenografia si fem temporada, quan sabem que des de tots els angles es veu bé, però no quan hem de canviar d'escenari. El que sí que cuidem molt és l'estètica, on s'inclou el vestuari, el disseny dels aparells, el moviment, la llum i la música que sona durant l'espectacle.
· Quins són els trucs que més fas en els teus espectacles?
Els que funcionen més són els clàssics, i també intento incorporar-ne alguns de nous. És cert que en màgia, et trobes limitat perquè sempre són els mateixos: aparèixer i desaparèixer, tallar a trossos, levitar, endevinar coses, fer jocs de cartes, etc. El que jo intento fer és números que ja conec però en treballo la presentació, de manera que al públic li sembla un joc nou. I com que faig bromes, fer les coses típiques també em va molt més bé. A vegades, sí que intento buscar algun número nou.
· A quin tipus de públic et dirigeixes, a l'infantil o adult?
Penso en global. el que tinc clar és que no em dirigeixo al públic infantil, però soc incapaç de fer un espectacle sense pujar nens a l'escenari. Intento fer un espectacle molt transversal i amb sentit de l'humor, sobretot, el que poden entendre els adults, i amb molt sentit crític. Depèn de com tinc el dia, més o menys.
· Actues sol a l'escenari?
No, seria impossible. En alguns espectacles som molts, ballarins i tot. Som un equip, tot i que jo amb dos partners ja estic content, eh?
· El de mag, és un ofici que està de moda?
Doncs crec que ara sí. Mira que m'ho havien preguntat vegades, eh? Sobretot, quan va venir el Copperfield o amb l'èxit de Harry Potter, i jo sempre deia que no. Però ara crec que sí perquè hi ha una bona pedrera, molts mags nous que ho fan molt bé.
· Ja has esgotat les entrades a l'Auditori. Se't coneix, a Castellar del Vallès?
Hi he vingut força vegades, diria que moltes... vinc amb molt de "carinyo" i perquè hi tinc amics. Els espectacles que he fet aquí sempre han funcionat molt bé.
· I què diries a la gent que et vindrà a veure?
Que vinguin amb ganes de deixar-se il·lusionar, de no lluitar contra el mag sinó de deixar-se portar pel Mag Lari. I més en moments com els que estem vivint, és important trobar moments on puguis desconnectar. Si algú no ha pogut aconseguir entrada per aquí, que entri a la pàgina web maglari.com que la gira continua!
