L'Speed Fest torna per ensenyar-nos la cultura custom

Una música potent, de guitarres elèctriques, bateria i baix, va estar sonant durant el cap de setmana a la nau de l'Espai Tolrà. Cascs penjats als colzes, caçadores i armilles de cuir, barbes llargues i, sobretot, molta cultura custom.

A un racó de l'Speed Fest sona un brogit elèctric, un formigueig. David Barragan, el "Barry" d'Ink or Die, està tatuant una calavera en un canell. Entre els dos dies que ha durat el festival ha tintat manillars, esquelets i flamarades a una quinzena de pells. A dins del recinte, també hi ha desenes de paradetes de marques i empreses del sector. El Sergio Necksbreaker fa pinstriping i lettering, decoració artística totalment personalitzada, a pinzell. També hi ha, fins i tot, una Barbershop per tallar-se els cabells i arreglar-se la barba. Amants i curiosos del món del motor passegen amb parsimònia entre els cotxes i les motos exposades. Alguns, amb una birra freda a la mà.

Destaquen dos escarabats, un dels 60 i l'altre dels 80, i un boogie Volkswagen; en representació americana, un Playmouth, un Ford Thunderbird, un Coupé del 49 i un Buick customitzat del 53; dos Pontiacs de finals dels 40; i, com a cotxes més antics, dos Hot Rods, un del 29 i l'altre del 34. Hi ha models de Harley Davidson personalitzades que poden costar fins a 60.000 euros i que arriben a cubicar les 1600 cc; les Cafe Racer, inspirades en models de carrera dels anys 60 i 70; i motos d'estil bobber i trakker. A fora, mig centenar de motos, de grans cilindrades i amb el xassís negre com el carbó, custodien el recinte, arrenglerades ordenadament. També se serveix menjar fregit i es venen samarretes d'ACDC i de Guns N' Roses. Una remor de motors que s'allunya i s'apropa és constant.

Després de combatre a Vietnam, molts joves soldats nord-americans van ser repudiats per les pròpies famílies i per la societat per haver perdut la guerra. En tornar, van trobar-se que les Harley Davidson que havien utilitzat per al conflicte eren molt barates. Aleshores van començar a customitzar-les. Les motos es van acabar convertint en una expressió d'ells mateixos, en una extensió de la seva personalitat. Molts joves van agrupar-se i van engegar els primers clubs del motor, orgullosos de ser rodamons de l'asfalt. Feien bandera de viure com autèntics americans. Aquest és l'origen d'aquest modus vivendi, de la cultura custom que ha arribat a Castellar. Ens ho explica l'Alex Patrocinio, de Corbera de Llobregat. És dissenyador i il·lustrador i va participar en el primer Speed Fest. En va fer el cartell i aquest any n'és dels principals organitzadors, juntament amb la resta de l'ACCDC.

Durant el cap de setmana van tocar diversos grups. L'ambient musical es corresponia amb el Rock n' Roll clàssic, dels anys 50, una evolució del swing que va néixer el 1935. El dissabte, en què més de 3.000 persones van accedir al recinte, van tocar els Bigsbyboys & the Slapper i Dj Pedrito Soprano. El diumenge, en què encara hi va haver més gent segons l'organització, els convidats van ser els Surfones i Olaf y los Bidones.

Després d'un any sense organitzar-se, el festival del motor es recupera i pren força. Patrocinio en defensa la importància: "el Mediterrani es mereix un esdeveniment cultural d'aquest tipus. Volem que Catalunya sigui la California d'Europa". El principal organitzador també en valora la continuïtat: "aquest any hem convidat constructors de motos i artistes que ens agraden per fer una exposició estàtica, fora d'accions comercials de grans marques. De cara al futur intentarem recuperar algunes activitats que es van fer anys anteriors". Sembla que l'Speed Fest torna a tenir el dipòsit ple de combustible. I té un llarg camí per recórrer.