Joan Oliver a Castellar del Vallès

El dissabte de Festa Major, 9 de setembre, vam fer l'itinerari "Joan Oliver "Pere Quart" a Castellar del Vallès, realitzat i organitzat per Col·lectiu Pere Quart i Caminant amb la Història.. Es tractava de descobrir la identitat castellarenca del poeta sabadellenc a través de la visita a diversos espais de la nostra vila relacionats amb la seva vida i obra. Amb el suport de l'Arxiu d'Història i de l'Ajuntament del poble, la ruta va resultar una ocasió magnífica per evidenciar aquesta presència de Joan Oliver a Castellar del Vallès, que per a molts dels assistents va ser una veritable troballa.
L'itinerari va començar davant de la casa natal del poeta Joan Arús, a la baixada de Cal Verge (al costat de la plaça Calissó). Calia introduir com era la vila de Castellar l'any 1899, quan va néixer "Pere Quart", i la intensa relació de la família Oliver amb el nostre poble, que es pot documentar des d'èpoques medievals. Era interessant establir aquesta connexió amb Joan Arús, perquè tant el poeta castellarenc com Joan Oliver van mantenir diferències notables en el terreny literari i polític, però també va existir un corrent mutu de respecte i apreci que es va conservar fins als seus últims dies.
Tot seguit, ens vam traslladar a l'espai de La Miranda, des d'on es pot observar una vista molt recomanable del paisatge del nostre Vallès: aquesta síntesi feliç entre la terra treballada per la mà humana i el bosc salvatge, amb la presència emblemàtica de l'Ermita de Castellar Vell i del Castell de Clasquerí. Més enllà dels versos de les "Corrandes d'exili" ("En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / "Com el Vallès no hi ha res"."), Pere Quart estava orgullós de la seva "estirp pagesa": "Soc d'antiga nissaga camperola / i des de noi he vist al meu Vallès / la sega -qui no punyeja ja no falceja. / Cels amples i deserts. / Impera un sol segur, cruelment benigne.". Són els versos del seu "Cant natural" (Refugi de versos, 1987), un poema no gaire conegut i que és una lloança emocionada de la "vida viva, natural, / pacífica i feinera" de la pagesia.
Traslladats al carrer Joan Oliver de Can Carner vam poder recordar l'homenatge que Castellar va fer al poeta l'any 1989, quan era alcalde Albert Antonell. A banda de dedicar-li un carrer, s'hi va erigir un monòlit, obra de Pere Roca, que reprodueix el poema "Codicil de poeta", un autèntic llegat poètic i humà. El monòlit està molt deteriorat i es va aprofitar l'ocasió per recuperar la veu crítica del poeta; i denunciar la poca preocupació per la conservació del nostre patrimoni artístic i cultural. Va ser un bon moment per reivindicar la poesia "protestatària i inconformista fins al sarcasme" de Pere Quart, en un poema de plena vigència com "Aquest onze de setembre" (1979).
Situats en la part alta de Can Carner, vam poder entreveure el perfil majestuós de Ca n'Oliver, la casa pairal de la família del poeta, reformada i ampliada, amb una intervenció modernista, per l'arquitecte Juli Batllevell l'any 1900. Vam haver de contemplar Ca n'Oliver de lluny, envoltada de vegetació espessa, perquè la propietat no permet accedir al pati de la casa. Aquest va ser un escenari important de la infantesa i joventut de Joan Oliver: l'agonia de l'àvia, les trapellaries i les canallades de l'oncle capellà (Mossèn Enric Oliver, propietari de Can Borrell i a qui Pere Quart va dedicar el poema "Edat antiga II", ple d'un anecdotari divertit i burleta), les aventures i els jocs infantils en contacte amb la natura, l'experiència terrible de la mort dels germanets,…). Moltes d'aquestes històries relacionades amb la infantesa han quedat reflectides, amb gran bellesa literària, en les proses del llibre Temps, records (1991) de Joan Oliver.
Finalment, després d'una passejada agradable per camins boscosos i de travessar el riu Ripoll per la passera, vam arribar al Castell de Castellar, conegut també com el Castell de Clasquerí. Malgrat la seva distància geogràfica amb el nucli urbà, el Castell sempre ha estat un referent important al llarg de la història del nostre municipi, des del segle X. Personatges i fets com Ermessenda de Carcassona, la família Montcada, Isabel de Clasquerí, els Meca, la cacera de bruixes, la Guerra de Successió o els maquis han estat lligats a aquest edifici. I en aquest cas també en relació amb el personatge de Joan Oliver. Una relació que, sobretot, va lligada amb el moment històric de la Guerra Civil, quan l'escriptor viu intensament l'activisme polític, literari i cultural. És una època de gran creativitat literària en el camp poètic i teatral, poc abans de marxar cap a l'exili a França i, més tard, a Xile. La visita de l'interior del Castell va permetre explicar facetes sorprenents i desconegudes de l'experiència de la Guerra Civil i de l'exili de Joan Oliver.
Tant de Ca n'Oliver com del Castell de Castellar vam poder donar molta informació relacionada amb la família Oliver i amb la figura del poeta Pere Quart, gràcies a la documentació del Fons Joan Oliver de l'Arxiu Històric de Sabadell i, sobretot, al testimoni oral impagable de la senyora Josepa Segalés.
Esperem que ben aviat es pugui tornar a fer aquest itinerari. Pensem que ha de ser una primera pedra de l'exposició "Joan Oliver a Castellar del Vallès", que el mes de febrer de 2018 s'inaugurarà a l'Arxiu d'Història de Castellar, amb el suport de l'Ajuntament.