Doctor Prats, un estiu que no s'acaba

A escassos metres de l'escenari, es va començar a obrir una rotllana. Vilabarrakes era plena de gom a gom. El cercle va créixer fins a formar una clapa de gent enmig del concert. "Una olla, una olla!", algú va cridar. El ritme, de sobte, va canviar. Es va fer més enèrgic i el cèrcol es va trencar. Els cossos de molts joves xocaven esverats els uns contra els altres. Les cançons de Doctor Prats tenen gust d'amor esbojarrat, d'estiu que no s'acaba -malgrat l'imminent retorn de quasi tothom a l'escola, a la universitat i a la feina.

En poc més de tres anys, i només amb dos àlbums, els egarencs han esdevingut una icona de la música juvenil catalana a través de cançons d'ska, reggea, rumba, funk i rock. Viuen un moment dolç d'efervescència. Són al tram final de la gira del seu segon disc, Aham Sigah, que en els darrers quatre dies els ha portat a fer cinc concerts, tres dels quals en les últimes vint-i-quatre hores. Es mouen amb furgoneta i els segueixen, arreu on toquin, un grup de fans barcelonines, disposades a desplaçar-se fins a Andorra per veure'ls en concert. També, fidels seguidores, van ser a la Festa Major de Castellar. Taral·lejaven, emocionades, totes les lletres de les cançons. Seguien les seves coreografies i van embogir amb alguns dels temes més famosos, com "No t'encantis", "Ara!", "Rockambolesca", del primer àlbum Patates amb Peix, i "Les nits no moren mai", una versió que el grup va fer per al disc de La Marató de TV3.

Una llarga cua de fans esperava abans de l'actuació, a la paradeta del costat de l'escenari perquè els acolorissin la cara amb pintura. A les primeres línies del concert hi havia el públic més jove. Molts progenitors, prudents guardians, els guaitaven des de la llunyania. "No ens esperàvem tanta gent, tenint en compte que demà és un dia laboral", va confessar sorprès Miquel Santamaria, el baixista, després del concert.

Doctor Prats aposta per una posada en escena divertida, que interactua constantment amb el públic a través de passos de ball simples, tornades encomanadisses i lletres fàcils. Estrenyen un vincle íntim i de disbauxa amb el públic. El grup abusa justificadament de ritmes electrònics, i també de temes d'altres bandes, per arrencar les cançons amb tanta força com per fer trontollar la vila, posar "Castellar del Revés". Van fer pujar quatre noies a l'escenari, que, atrevides i valentes, encara van animar més el concert.

Aprofitant que l'actuació va coincidir amb la Diada de Catalunya, el grup va mullar-se. Després d'acompanyar la cançó de l'Estaca amb un crit de "Visca Catalunya!", Vilabarrakes encara va respondre amb més energia: "Lliure!". Quan el públic ja estava totalment guanyat, el tenien a la butxaca, el grup, sobtadament, va farolejar: "I fins aquí l'actuació d'avui. Moltes gràcies per haver vingut!". El fals comiat va provocar la reacció dels fans del públic, molts dels quals sabien que encara quedava una estona de concert. "No n'hi ha prou!", cridaven a l'uníson. I encara van poder gaudir d'unes quantes cançons més fins que, amb un ritme tendre i una foto per immortalitzar el concert més memorable de la Festa Major, Doctor Prats es va acomiadar. Just en el moment en què pensàvem que l'estiu no s'acabava.