Portada 442
Jacint Torrents, escriptor
Jacint Torrents, escriptor (Cedida)
08/09/2017 - Entrevista
"Soc un escriptor circumstancial"
Va arribar a Castellar amb 6.000 llibres sota el braç. Va aprendre català en una època en què la Guàrdia Civil vigilava els continguts que s'ensenyaven. Professor, escriptor,... el seu últim llibre és una biografia de Mossèn Joan Abarcat
Marina Antúnez
· D'on ve l'afició per l'escriptura?
De petit, les redaccions ja em quedaven bé. M'agradava molt escriure i el meu pare em va comprar un escriptori. Ja més gran, em vaig apuntar a uns cursos de català que feien a la biblioteca de Santa Coloma de Gramenet (el meu poble natal) i allà vaig perfeccionar la llengua. Eren temps complicats, no podíem parlar d'història ni de geografia de Catalunya. Em vaig presentar als exàmens de la Diputació i vaig obtenir un títol per ensenyar català a les biblioteques públiques, en època franquista.

· Vas fer estudis universitaris?
Sí, em vaig matricular a Filosofia i Lletres a la UB. Em vaig especialitzar en filologia catalana. Érem pocs alumnes i se'n podia aprendre molt. Quan hi va haver les oposicions de càtedra de català m'hi vaig presentar i vaig guanyar-ne una, però només vaig exercir un any com a funcionari per consolidar la plaça fent cursos de batxillerat nocturn. Però ensenyar no m'agradava gaire, a mi m'agrada llegir i escriure.

· De què has exercit?
És difícil viure de l'escriptura, tot i que vaig presentar-me a concursos de poesia i vaig sortir en antologies de poetes joves. Em vaig quedar sense pare als 16 anys i tenia 2 germans. No hi havia modus vivendi i vaig haver de treballar. Primer, al Banc Santander i, més tard, a la Caixa de Sabadell, des del 1974. A les tardes, estudiava a la universitat. Soc un escriptor circumstancial, la cultura m'omple la vida i m'ajuda, escriure és la zona del plaer, el paradís. El camp de l'economia també m'interessa i vaig fer un màster en gestió de patrimonis i banca privada. Però com a d'altres sectors, hi ha hagut una mala gestió de molta gent, crec que és perquè no llegien humanitats, perquè no van aprendre a pensar i a ser crítics. La gent sense principis i que només pensa en números no pot arribar enlloc.

· Has escrit llibres de literatura infantil...
Sí, l'any 1976, la professora de català que tenia a la biblioteca em va dir que, a 'Cavall Fort' - ella era amiga del director, l'Albert Jané -, no tenien narradors infantils. Em va animar a esriure'ls, així que vaig donar tres narracions a Cavall Fort que els van agradar. Em van convidar a formar part del Consell de la revista. Algunes coses que vaig escriure per 'Cavall Fort' han sortit en una antologia i n'estic content, tenint en compte que eren molt exigents. Si no els convencia el que enviaves et deien que no. A mi ja m'agrada, aquesta exigència, perquè t'ensenya a millorar.

· L'obra infantil t'ha estat reconeguda?
Sí, per a diversos treballs. El premi Folch i Torres feia dos anys que quedava desert. Vaig presentar una novel·la titulada La cuca japonesa, escrita en un català senzill, i va quedar cinquena. Em van escriure de l'editorial La Galera dient-me que, tot i que no hagués guanyat, me la volien comprar. La novel·la va tenir una gran acceptació a les escoles i, fins i tot, es va fer una festa popular a Sabadell i es va traduir al castellà. També vaig escriure El segrest d'en Gang, que La Galera no va voler però sí l'editorial Cruïlla. I en tinc una altra pendent de publicar, La sirena dels Piteus.

· A quines revistes locals i altres plataformes t'has implicat?
Aquí, a 'Artilletres 'i a 'Forja'. A la primera, hi vaig escriure fins que es va acabar. A 'Forja', hi he escrit a tongades. Vaig publicar-hi 250 articles, sempre amb un estil periodístic. El meu gran model és Josep Pla. També Néstor Luján, Kapuscinski, Espinàs. I he tingut dos blogs, 'El pas dels dies' i 'Cartes d'un cristià tranquil'.

· Quins són els teus interessos?
Escriure sobre coses alegres i curtes, perquè per a mi són assequibles, més que una novel·la. Ara fa poc he publicat Mossèn Joan Abarcat (1862-1943). Un tortosí a Castellar del Vallès. Presentaré el llibre a Castellar el proper 21 de setembre. També he contribuït als jocs florals fent de jurat i a la parròquia.

· Com veus la relació de la societat envers l'Església?
Es viu una gran dessacralització i una laïcitat. Crec que la secularització és bona, que l'església perdi poder, però té coses a dir a l'home d'avui i al món, té uns valors que han ajudat a configurar Europa, al costat de coses negatives. S'haurien d'evitar els prejudicis, ja que tothom és ambivalent.


Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
L'empatia

Un defecte que no pots dominar?
L'edat

Una persona a qui admires?
Mestres i metges

Un autor imprescindible?
Josep Pla

Quin plat t'agrada més?
Pa amb oli i una copa de vi

Un llibre?
'La vida amarga' de Josep Pla

Un indret?
Castellar del Vallès

Un músic?
J. S. Bach

Una pel·lícula?
Les d'Ingmar Bergman

Un país?
França

Un desig?
Viure

M'agrada
Comentaris