Arriba un clàssic de l'estiu: la Festa Major!

Com cada any arriba, puntualment, la Festa Major a la nostra vila, però si mirem enrere veiem com hi ha aspectes que han canviat al llarg del temps. En primer lloc han canviat les dates. Quan els habitants de Sant Esteve de Castellar no tenien cotxe, ni s'estilava anar de vacances i la gran festa era la Festa Major, d'aquí el seu nom, es celebrava al voltant de la Mare de Déu d'Agost; així, l'any 1924 es va celebrar del 16 al 19 d'aquest mes. Veiem que no es feia pregó i que la festa s'iniciava amb un repic de campanes que donava el tret de sortida a la festa. Sardanes, balls, serenates, concerts, concerts vermuth i sessions de cinematògraf omplien els dies de lleure.

Més endavant, concretament l'any 1932, la Festa Major incloïa nous esdeveniments: teatre, futbol, exposicions artístiques, cercaviles, curses ciclistes... però en l'element que coincideixen aquest dos anys són les il·luminacions extraordinàries en diferents carrers de la vila per donar llum a les nits de festa i també amb l'envelat, una gran carpa on es celebraven els principals actes i els seus palcos corresponents. L'any 1932 el programa indica que al costat de l'envelat hi haurà un quiosc de begudes i que l'entrada a l'envelat durant les hores del ball serà lliure i el preu del ball pels joves de la població serà mòdic i a proporció dels dies que ballin, podent demanar detalls al Secretari de la Comissió. Una de les novetats que s'introdueix en aquesta data és el castell de focs com a fi de festa; el dimarts 23 d'agost de 1932, a les onze de la nit es va celebrar a l'Era d'en Petasques un gran castell de focs artificials.
Com anècdota de la nostra gran festa l'any 1943 es va celebrar la "Primera, i única, Gran Becerrada, con permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite. El programa ho anuncia com un grandioso espectáculo, toros, música y alegría. Tomarán parte activa en la lídia los ases de la afición local: Juan Carbonés (Juanillo de la Sierra; José Domingo, El Gitanillo; José Mañosa, Pepehillo de la Huerta y José Hernández, Joseillo el Ganadero). Prometemos al público una gran becerrada con buen humor, mucha valentía y risas (éstas a cargo del público) con 3 estupendos ejemplares, 3."

En la dècada dels anys 40 s'introdueix el ball de gala, els festivals infantils i també la tómbola, que instal·lada als baixos de l'Ajuntament del carrer Major, era inaugurada per les autoritats, patrocinada per Acció Catòlica i els fons recaptats es destinaven a la beneficència parroquial i altres necessitats de la parròquia i que va estar activa fins l'any 1968.

Si algun any plovia, al terra de l'envelat s'hi posava boll procedent de la màquina de batre de La Farinera; si el boll era de blat tot anava bé però si era d'ordi, amb la polseta que feien els balladors a la pista tots els assistents tinguessin una bona picor que combinat amb el coll fort de les camises d'home i la suor era una molèstia considerable.

Més endavant es va introduir la fira: qui no recorda les barques, els autos de xoc i les fitxes per fer-los moure, les muntanyes russes, els caballitos...! Els joves s'ho passaven d'allò més bé a la llavors Plaza del Caudillo, l'actual Plaça Major i les hores passaven sense adonar-se'n.
Com hem comentat, un dels canvis més destacats fou la data de celebració de la Festa Major: l'any 1972 la festa es passa al mes de setembre malgrat que aquest canvi no fou massa ben acollit i, fins i tot, es qüestionava que aquest canvi pogués durar!

Un record també especial per als carrers engalanats iniciats l'any 1983 que feien que els castellarencs donessin un tomb pel poble i poguessin admirar la gran feina que els veïns dels diferents carrers havien fet al llarg de tot l'any; carrers com el de les Bassetes, Agustina d'Aragó, Balmes, Sant Iscle, Sant Sebastià, les Roques, Mina, Sant Miquel, Dr. Ferran i d'altres estaven concorreguts com mai.

Amb aquest breu recorregut hem pogut fer una revisió i veure com han anat canviant les propostes, les dates, els llocs de celebració però el que encara es manté és el programa de Festa Major que es passa per les cases, la publicitat que s'hi inclou i les ganes de festa i de passar-s'ho bé de tota la ciutadania i que marca el final d'un temps de lleure per donar pas a la rutina.
Avui, demà i sempre... Visca la Festa Major!