Resistència: passió per la superació

Una cursa del Mundial dura aproximadament 45 minuts, temps on l'afició gaudeix dels seus ídols i de les ràpides màquines que roden al circuit, on el glamur és l'amo i tot es mou a ritme de rellotge i perfectament compassat. Existeixen però, un altre tipus de curses, on els pilots no són coneguts, no hi ha lloc pel glamur i les curses duren... 24 hores.

La resistència és una modalitat només apta pels valents, on la forma física és essencial i la constància la virtut principal. No s'ha de ser obligatòriament el més ràpid -que també- però sí que no s'han de cometre errors en 1.440 minuts.

Amb pilots al Mundial de MotoGP (Dani Pedrosa) i el Campionat d'Espanya (Carmelo Morales i Max Sánchez), Castellar també és potència en les 24 hores de Catalunya, on quatre pilots amateurs roden any rere any a la recerca de la victòria de la regularitat. Jordi Clariana, David Jaén, Ferran Clusellas i Toni García són els representants de la Vila, en la més apassionant de les disciplines del motor, una modalitat on no hi ha lloc per la perfecció i s'ha d'anar improvisant al minut.

El Calàbria Motor de García era el millor dels quatre i classificava en 20a posició, només una posició pel davant de Clariana, que amb la moto numero 71 de l'estructura del Monlau-Repsol Technical School marcava vuit dècimes més. Clusellas i Jaén, al Motobox.cat eren 25ns.
La sortida, un dels esdeveniments més espectaculars del cap de setmana, va marcar un dels primers punts d'inflexió de la cursa.

L'espectacularitat de veure sortir els pilots des del mur contrari a on es troba la moto i el grup que es forma, fa que l'ordre de sortida no sigui gaire important, llevat dels dos o tres primers de la graella, lloc reservat als últims anys pel Folch Endurance i el Suzuki Català.
Jaén, encarregat de la sortida, aconseguia colar-se al capdavant i una cinquena posició absoluta després del primer cotxe de seguretat il·lusionava al seu equip. Un primer safety car -conduït per cert, per un altre castellarenc, l'Ivan Alba- provocat per una caiguda múltiple a final de recta, on García tastava el terra amb un 'highside' que no l'impedia aixecar-se i tornar a cursa.

Les dues primeres hores es convertien en un moment convuls, després de l'accident que li costava la vida al pilot de Granollers, Enric Sauri, amic personal de Clariana, que decidia retirar-se de la cursa juntament amb els seus companys, en un acte que deixa entreveure la gran solidaritat del món de les curses.

Clusellas i Jaén seguien al Top10, mentre que l'equip de García -amb el castellarenc amb un ritme espectacular- seguia remuntant posicions fins a la 8a en les primeres vuit hores. Però la llarga nit no era propícia per cap dels dos equips i una caiguda matinal sense conseqüències de Clusellas i problemes mecànics amb l'embragatge per García, els feia oblidar-se de qualsevol intent d'aconseguir podi, tot i que els tres pilots eren capaços d'acabar una de les curses amb més exigència del panorama nacional i suportar totes les penúries durant 24 hores al límit damunt d'una moto.