Canvis en el Consistori

En el ple d'aquest mes de juliol, es van produir diversos canvis en el consistori municipal de Castellar del Vallès. Són coses que solen passar a la meitat dels mandats. A banda de la remodelació de consellers en el Govern de la Generalitat, en l'ajuntament d'una ciutat veïna, sense anar més lluny, estem assistint a un relleu en la mateixa figura de l'alcalde. Castellar no ha estat una excepció i, en el nostre cas i en la meva opinió, com a seguidor habitual de les sessions plenàries, el més significatiu ha estat la renúncia, després de deu anys, de l'actual regidora de Serveis Socials, Glòria Massagué, potser la persona de l'equip de govern amb una tasca més eficient i una capacitat de diàleg més notable.
De Massagué recordo una anècdota que em va copsar. En un dels plens, estaven parlant -crec recordar- de la possibilitat de sancionar les entitats bancàries que tinguessin pisos buits a la població. El cas fou que un jove del públic s'alçà i interpel·là amb veu forta la regidora, que estava en ús de la paraula, demanant-li si també ho farien amb els bancs a la direcció dels quals hi hagués Felipe González. L'Alcalde, amb molt bon criteri i seguint el reglament, el va fer callar, però Glòria Massagué li respongué: "no sé si en aquests hi ha Felipe González, però, si hi és, també!"
El grup de Decidim s'ha vist renovat gairebé per complet; tres dels seus membres, han estat substituïts per altres tres. Ja no podrem gaudir més de les explicacions filosòfiques i morals d'en Jordi Uyà, ni de la simpatia i les intervencions oportunes de la Conchi Gracia. I l'Elisenda Alamany, ella, se'n va, a les "altures": en paraules seves "no sé (jo tampoc) si a un lloc millor o pitjor. Deixem-ho en aquesta "indefinició" i quedem-nos amb el seu al·legat final: "tot el que sé de política, ho he après a Castellar".
Per tant, només restaran, dels qui iniciaren la legislatura, els integrants de la banda dreta (vist des del públic, que és on acostumo a seure). I, entre ells, evidentment, els tres regidors i la regidora d'Esquerra Republicana, els qui més mocions i iniciatives han presentat, amb diferència, en les successives sessions. Us puc dir que he conegut altres consistoris i, per tant, molts altres regidors i mai havia trobat algú amb la preparació, l'habilitat, la cintura política i la capacitat de síntesi d'en Rafa Homet; el caràcter incisiu i l'abundància redactora de mocions del Josep Maria Calaf; la preocupació social pels marginats i per les associacions esportives modestes de la Núria Raspall, i el coneixement del teixit comercial i empresarial i la persistència en el seguiment dels temes d'en Ferran Rebollo. Només els manca, per poder rematar la tasca, comptar, d'aquí dos anys, amb dos, tres o quatre companyes i companys més. Però això, al cap i a la fi, és el poble de Castellar el qui ho ha de decidir.