Adrián González, llicenciat en INEFC  i entrenador al 'Ventforet Kofu' al Japó_617x412
Adrián González, llicenciat en INEFC i entrenador al 'Ventforet Kofu' al Japó - Cedida
13/07/2017 Actualitat
"A Europa es prioritza la qualitat, al Japó la quantitat"
Als 4 anys ja anava fent cops de peu a tot el que es trobava pel carrer. El seu amor pel futbol el va portar a estudiar INEFC. Després d'experiències a EUA i Londres, ara fa d'entrenador al Japó
Cristina Domene
· Com comença la teva passió pel món del futbol?
Des que era molt petit ja sentia passió per aquest esport. Recordo tenir uns 4 anys i anar pel carrer donant cops de peu a tot el que em trobava. Als 8 anys ja vaig començar a jugar en un club de futbol.

· Vas voler fer de la teva passió la teva professió.
Sí. Vaig créixer amb els valors de l'esport, cosa que em va ajudar a crear la meva personalitat i mantenir-me allunyat de moltes coses de l'entorn on era. A l'institut, vaig tenir la sort de trobar-me un professor d'Educació Física que em va influir en l'àmbit personal i professional. Em va explicar que hi havia una llicenciatura orientada a l'esport. No vaig dubtar. Avui mantenim una gran amistat.

· Llavors et vas decantar per la carrera d'INEFC.
Sí. Volia que la meva vida estigués relacionada amb l'esport i concretament, amb l'alt rendiment al futbol. Durant els meus estudis d'INEFC, era jugador i també entrenador de categories inferiors. A més, l'últim any de carrera vaig decidir preparar-me per a estudiar a l'estranger, perquè per a mi era cabdal aprendre anglès. Finalment vaig aconseguir una beca esportiva per a la universitat als EUA. Va ser un gran aprenentatge tot i que no vaig estar tot el temps previst, perquè l'experiència no va anar com m'esperava.

· Tot i això, decideixes tornar a provar a l'estranger.
Sí, tenia clar que no volia estar a Barcelona. Era un moment difícil en l'àmbit laboral per a la gent jove. Vaig prendre la decisió després de l'estiu de 2012. Vaig arribar sense res i amb un nivell d'anglès molt baix. Havia de compaginar l'academia d'anglès, amb moltes hores de feina pagades molt malament i sense tenir a veure amb el que t'agrada. Treballar per sobreviure. Tot i això, estic agraït per haver viscut aquesta experiència.

· Què fas quan tornes?
Vaig tenir la sort de començar a treballar al futbol base del RCD Espanyol. Un dels millors planters de futbol base en l'àmbit nacional i internacional.

· Com és la tasca de ser entrenador d'adolescents?
Una tasca molt maca. Em sento reflectit quan els veig perseguir el mateix somni que jo vaig tenir un dia. Sé el que significa i poder ajudar-los en el seu procés d'aprenentatge em reconforta molt com a entrenador.

· Quins valors intentes inculcar?
L'important és ajudar-los a créixer, primer com a persones, i després com a jugadors. Intento ser proper i els faig entendre que al futbol, per ser un esport col·lectiu, l'equip està sempre per sobre de l'individu. El respecte, el sacrifici, el treball en equip, la constància o la resiliència són alguns dels aspectes fonamentals per a mi.

· L'estada a l'Espanyol la combinaves impartint classes a la Federació Catalana de Futbol.
Sí, vaig tenir la sort de poder fer de docent en els cursos d'entrenador. Va ser una experiència molt positiva a la meva carrera professional ja que el fet de tenir molta diversitat d'alumnat va fer que desenvolupés una capacitat d'adaptació molt gran per transmetre la informació.

· Com fas el salt al Japó?
Gràcies a un amic i company de professió va sorgir la possibilitat de visitar el país dues vegades i compartir experiències amb diferents clubs i acadèmies de futbol. Va ser genial i arran d'això se'm va oferir venir a entrenar a un club professional. Entreno al sub15 de Ventforet Kofu.

· Com és la vida al país nipó?
Una vida cultural molt diferent, però interessant. Els primers mesos van ser més complicats, però la gent aquí és adorable i fa que tot sigui més fàcil. Em sento bastant adaptat. Cada dia és un aprenentatge nou. De moment, em quedaré fins al desembre, que acaba la temporada.

· Quines diferències hi ha entre el futbol japonès i l'europeu?
El sistema educatiu és diferent i això marca la manera d'interactuar amb l'entrenador. A Europa es prioritza la qualitat, al Japó, la quantitat. Tot i que està canviant, culturalment s'aprecia que el fer més és sempre sinònim de millor. També destaco el gran respecte, la disciplina i el sacrifici per part dels jugadors.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?

Competitiu

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista​

Una persona que admires?
La meva germana

La teva paraula preferida?
Passió​

Quin plat t'agrada més?
Arròs amb llamàntol de la meva mare​

Un grup de música?
Impossible només un

Una pel·lícula?
'La vida és bella​', de Roberto Benigni

Un llibre?
Molts. Sobre futbol o alt rendiment esportiu i creixement personal

Un indret?
Barcelona centre​

Un viatge pendent?
Amèrica del Sud​

Un comiat?
Sayonara​

Comparteix
M'agrada
Comentaris